Viladecans té un transport públic molt deficient tot i que això sembla importar ben poc al govern municipal a jutjar per l’escassa fermesa en les seves exigències amb les administracions implicades. El que sí que fa és fer-se fotos quan arriben autobusos nous, per exemple al 2019, o acompanyar a alguna patum del Govern espanyol quan ve a Catalunya a prometre’ns inversions milionàries que mai no arriben. El mateix color polític als diferents governs es demostra poc eficaç si ens cenyim als resultats.
Viladecans té un número d’habitants semblant a Castelldefels i El Prat de Llobregat, un 30% més que Gavà, paguem el mateix impost de transport que la resta de poblacions veïnes i tenim molt menys serveis de transport públic. És un fet perfectament constatable. Em pregunto fins a quin punt això és just, i segur que compartim la resposta.
Si parlem del tren, disposem d’un baixador –no d’una estació amb cara i ulls– amb quatre trens cada hora excepte a les hores puntes on per sort hi ha més oferta. Els caps de setmana el tren de Sant Vicenç de Calders s’atura per facilitar l’arribada de més clientela a l’outlet. Sí, només els caps de setmana! La tan reclamada ampliació de la freqüència de pas semblava que arribaria amb el desdoblament de vies a l’Hospitalet de l’Infant, però de moment –tot i que aquestes obres ja s’han materialitzat– els trens continuen passant de llarg. El Pla director d’infraestructures metropolità 2021-2030 tampoc preveu cap millora malgrat que des del grup d’ERC vàrem demanar formalment incloure el desdoblament de vies i la transformació del baixador en estació, per facilitar l’aturada de més combois a Viladecans.
Si parlem del bus podríem escriure un llibre. El 26 de desembre es va fer efectiu el traspàs de concessió del transport urbà per carretera al Baix Llobregat sud de l’empresa Mohn a Avanza. Aquest canvi havia de suposar una millora del servei però de moment només hi ha hagut innumerables queixes per part dels usuaris i dels treballadors subrogats. Els autobusos que ha portat de Madrid Avanza per completar la flota –fins a la incorporació de vehicles nous– són vells, incòmodes, poc segurs. Hem vist cada dia un bus espatllat provocant caos circulatoris, per exemple a la pujada de la Campana a Barcelona o el carrer Marià Sanjuan Cuchí en hora de dur la mainada a l’escola. Hem vist circular autobusos sense intermitent, sense llum de fre, sense les rampes d’accés per a les persones amb mobilitat reduïda, sense les mampares homologades de protecció covid. Hem hagut de patir supressió de línies, alteració de freqüències, etc. Un desastre.
Els incompliments en la freqüència estipulada van començar el juny de 2021, amb un nul manteniment de la flota. S’intuïa que el traspàs entre les dues empreses seria com a mínim complicat, i així ha estat. La gestió del tancament del contracte anterior i de l’inici del nou ha estat deficient per part de l’AMB i el seguiment de l’Ajuntament ha estat senzillament inexistent. Molts problemes s’haurien d’haver previst i evitat. On és l’Ajuntament quan més se’l necessita? Tindrà a veure la seva “desaparició” amb el fet que l’àrea de mobilitat a l’AMB depengui del PSC? Estic convençuda que sí.
Els treballadors subrogats també ho estan patint en primera persona: la flota sense comunicació entre els vehicles i l’emissora a la central, si hi ha qualsevol incidència són els conductors els que han de trucar des del seu telèfon mòbil, sense aigua potable a la nova cotxera del carrer Llobatona, amb les obres d’adequació a mig fer, sense vestidors separats per dones i homes, sense un espai on poder menjar i descansar, sense uns lavabos en condicions. Un desastre. I una manca de previsió i planificació que fa feredat.
Mentrestant, el PSC tira un cop més del famós projecte del Metro del Delta, que ara ha tornat a desempolsegar del calaix amb el beneplàcit de la flamant ministra de Transports i exalcaldessa de Gavà. Però els que tenen memòria i fa anys que viuen a Viladecans recorden com el metro ja el prometien els mateixos fa més de 20 anys enrere. I així estem, encara l’estem esperant. Promeses que s’enduu el vent i cortines de fum per tapar la crua i dura realitat. Un panorama pel transport públic a Viladecans francament molt poc esperançador.
Myriam Moysset
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada