Des de fa vint anys l’Ajuntament de Viladecans ve desenvolupant programes de foment de l’educació entre els seus ciutadans. Això potser no seria un tret diferenciador respecte a altres municipis si no tinguéssim indicadors de l’impacte que ha tingut, té i continuarà tenint entre els nostres infants i joves, les seves famílies i en la població en general. Indicadors d’èxit que esperonen a seguir endavant tot planificant els propers vint anys en matèria educativa.
Tot i que la competència educativa rau en la Generalitat de Catalunya això no ha impedit a l’Ajuntament de Viladecans de fer una forta aposta per l’equitat i inclusió formativa dels nens i nenes de la nostra ciutat.
Tots els departaments de l’Ajuntament estan alineats al servei de l’educació; per això s’ha creat el “Comitè director d’innovació educativa”. Amb referents de l’administració local, en aquests moments, s’està projectant el que s’hauria de fer en els propers vint anys. L’objectiu és garantir processos de futur amb indicadors que mesurin el que es va fent tot tenint present les tendències educatives de cada moment.
Un dels grans debats que hi ha damunt la taula és la reforma horària pel que fa a l’educació (horari educador dins i fora del centre educatiu, ritmes d’aprenentatge, temps qualitatius...). La ciutat té la competència i la necessitat de vetllar per la qualitat educativa més enllà de l’ensenyament reglat; ara bé, les famílies han de reconèixer el que pot ser educador i el que no per als seus fills i filles (un instrument que s’està implementant en el municipi és EDUNAUTA: un passaport educatiu que ens ajuda a anar més enllà de les tradicionals activitats postlectives). Cal una gamificació qualitativa del temps no escolar (Espais/estratègia 360º): és molt important introduir canvis en els hàbits quotidians i reflexionar, a través de la formació de les entitats (AMPES, AFAS, Esportives...), sobre l’equitat i la inclusió en els diferents entorns d’aprenentatge.
Alguna persona es pot preguntar: I tot això, per què? Doncs és molt senzilla la resposta però alhora carregada de raons i de principis educatius: l’objectiu primordial és crear un entorn educador per poder col·laborar i reforçar allò que està passant dins dels centres educatius. Cal evitar que es produeixi un xoc entre el que passa dins de l’horari escolar i el que viu la resta del dia l’infant i el jove; per això és molt important traçar un discurs coherent entre l’educació reglada i el món de la ciutat.
L’Ajuntament de Viladecans ha estat clau en els processos de dotació d’eines als centres educatius de la ciutat (amb una clara aposta pels centres públics sense desatendre als centres de titularitat privada) amb l’objectiu d’incentivar l’ús de noves metodologies d’aprenentatge. Habitualment aquests recursos (tecnologia aplicada a l’aula...) han vingut acompanyats de formació pel professorat, de jornades per a compartir experiències educatives, etc. A mesura que s’han anat generalitzant les pràctiques educatives innovadores ha anat sorgint, en els centres, la necessitat de crear noves xarxes de col·laboració professionals arribant a crear un Model educatiu de ciutat (s’ha iniciat un procés de taca d’oli que no té marxa enrere; és a dir, s’ha creat un ecosistema innovador a tota la ciutat). Us he de dir que s’ha aconseguit que el professorat s’il·lusioni per la innovació educativa tot fomentant l’equitat i la inclusió en els diferents processos d’ensenyament-aprenentatge.
Difícilment hi haurà aprenentatge si no hi ha emoció. Això també ho tenen molt clar els agents educadors de la nostra ciutat. En els darrers anys s’ha fet formació emocional en els centres escolars, a les famílies, a l’equip de la Policia local, a les entitats esportives, al personal de l’Ajuntament... sota la direcció del professor Rafael Bisquerra. Una vegada més estem davant d’un projecte de ciutat liderat per l’Ajuntament de Viladecans i que continuarà fent camí amb noves accions per tal d’assolir una societat més saludable (resolució positiva dels conflictes, prevenció...) tot divertint-se i fent-se conscient de les seves emocions.
El nou Pla de xoc que està començant a desenvolupar l’Ajuntament als centres educatius té per objectiu canviar la fisonomia dels centres perquè s’adaptin els espais a les metodologies que s’estan duent a terme. A través del projecte Smart Classroom es pretén redissenyar els espais i entorns d’aprenentatge. Compta amb el suport d’un equip internacional de recerca de l’UOC (format per arquitectes, dissenyadors d’interiors, etc.). En aquests moments se n’estan desenvolupant en alguns centres pilot de la ciutat. Fa dos anys es va iniciar un procés participatiu per veure com es podia implementar el projecte tot tenint present els moments i ritmes de cada escola. Per tal d’atendre la diversitat de cada centre es farà un Pla de Millora individualitzat. L’objectiu, a llarg termini, es poder canviar les aules de tots els centres. És de justícia dir que la pandèmia ha dilatat la seva implementació.
Un altre projecte que ja està en dansa és la reformulació dels espais dels patis de les escoles. Han de ser espais inclusius, d’interacció, de creació, d’equitat, de diversificació d’interessos, verds, sostenibles,...
A través de la XIE (Xarxa d’Innovació Educativa) s’ha participat en diferents projectes europeus amb la intenció de desenvolupar activitats educatives innovadores i, més tard, poder-les transferir a diferents municipis europeus. En aquests moments s’està creant una executiva de la XIE per tal que sigui més autònoma, amb un major grau d’autogovernança. Les potes d’aquesta comissió són: alumnat, famílies, empreses, entitats i centres educatius.
A les escoles bressol municipals també han arribat les aules tecnològicament preparades per abordar les diferents tipologies d’alumnat. Juntament amb l’arribada dels recursos s’ha fet formació per al professorat.
El que he intentat explicar-vos fins aquí és només una part de l’aposta que ha fet l’Ajuntament de Viladecans per a crear entorns educatius de la màxima qualitat. L’educació és clau si volem que les persones siguem responsables, respectuoses i compromeses en construir un món més just, equitatiu i obert a la diversitat personal i cultural en un entorn emocionalment saludable. Deixeu-me acabar amb aquesta frase: “Per a educar a un infant o jove fa falta tota la tribu”. Doncs, no fugim de la nostra responsabilitat i comencem a caminar plegats. Molt bon camí !!!!
Agustí Martí Reverter
*Aquest article no hauria estat possible sense la col·laboració de Gisela Navarro (2a. Tinenta d’Alcalde d’Acció Comunitària i Polítiques d’Igualtat i Regidora delegada del Comitè de Direcció d’Innovació Educativa). Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada