El passat dia 2 de febrer Càritas Catalunya va presentar les conclusions de l’informe Foessa al nostre país. L’informe Foessa és un estudi sobre exclusió i desenvolupament social que es fa cada any i que permet mesurar tant l’impacte de les crisis econòmiques com de les mesures que es prenen (quan se’n prenen, és clar) per millorar les condicions de vida de la gent. Dades i conclusions d’aquesta presentació feien referència al territori de Catalunya i a l’any 2021. Aquí podeu consultar l’informe en l’àmbit català i aquí en l’àmbit espanyol.
La Covid ha estat com l’iceberg del Titànic, ens deia el sociòleg Raúl Flores: tots en el mateix vaixell (uns en primera, els altres en tercera); tots amb el convenciment d’una certa omnipotència tecnològica que feia el vaixell inenfonsable. En el moment de l’impacte amb l’iceberg Covid, va quedar clar que només els de primera tenien salvavides en forma de vacunes i de monopolis i de lleis que els afavorien, i per tant moltíssima altra gent hi ha perdut o bé la vida o bé la bossa i es veu abocada a una situació que costa molt de remuntar.
Una terç de la població a Catalunya viu en risc d’exclusió (és molt!) i, atenció, perquè són determinants el gènere, el lloc de naixement i l’edat. Dit d’una altra manera, reben dones, immigrants i joves, cosa que no és cap sorpresa, però que resulta preocupant perquè ja fa molt de temps que això és d’aquesta manera. L’exclusió a Catalunya supera la mitjana d’Espanya (23 %) i arriba al 29 %, la més alta de l’estat junt amb les Canàries. De fet a Catalunya, 1,2 milions de persones (un 15,5 %) de la població estan en situació d’exclusió severa.
L’estudi assenyala com a causes l’increment de la precarietat laboral, la desigualtat de la renda, els problemes d’habitatge, l’impacte en la salut física i mental, l’increment de conflictes personals i la bretxa digital. 248.000 llars tenen totes els membres de la família a l’atur, i 396.000 es troben en una inestabilitat laboral greu. 915.000 persones viuen amb l’ai al cor sobre la seva permanència en l’habitatge i més d’un milió (1.301.200) viuen en un habitatge inadequat.
Càritas proposa diverses mesures que els partits farien bé de plantejar-se conjuntament deixant de costat, si és possible, aquest costum tan edificant de treure’s els ulls mútuament:
Reimpulsar el model d’estat de benestar partint de drets i no d’almoines.
Augmentar la cobertura de la Renda Garantida de Ciutadania i disminuir-ne la burocràcia.
Fer una política decidida d’habitatge social.
Desenvolupar plans d’ocupació per a aturats de llarga durada.
Facilitar el trànsit de la irregularitat dels estrangers a l’obtenció de permisos de residència i de treball.
Garantir un sistema públic de qualitat especialment per a les persones en situació de dependència.
Eliminar les barreres digitals, fomentar l’autonomia digital i garantir la presencialitat.
Tenir presents els nous reptes del segle XXI: l’envelliment de la població, l’increment de menors vulnerables, l’acollida i integració de la població immigrant...
Se’ns ha girat feina...
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada