Welcome to Cactus Town, foraster

Si una cosa destaca de Cactus Town no és, precisament, la seva tranquil·litat. El Sheriff en aquest poble és bastant actiu, ja que amb força constància hi ha bandolers amb ganes de robar. A això cal sumar-li que els caça-recompenses venen a jugar brut prenent-li al Sheriff els bandolers que ell mateix enxampa. A més, es dediquen a robar cavalls per fugir amb les preses capturades. I per si tot això fos poc, tenim una ballarina que es va venjant de tot aquell que li ha jugat males passades en la seva feina. Definitivament, Cactus Town no és un bon joc per viure.

En aquest joc de taula hi ha quatre rols ben diferenciats, cadascun amb els seus propis objectius per guanyar la partida: el Sheriff i els seus Ajudants han d’enxampar a dos bandolers, ficant-los a la presó; els bandolers han de saquejar dos edificis i fugir del poble; els caça-recompenses han de robar dos cavalls i capturar a un bandoler; la ballarina ha d’anar a dos edificis per saldar deutes i guanyar tres duels. És un títol en què com més jugadors hi juguin millor, ja que jugant a quatre, que és el màxim, s’utilitzen tots els rols esmentats. Per fer aquesta ressenya m’he basat en les regles bàsiques del joc. Hi ha modes avançats en els quals no he volgut entrar.

Cactus Town està format per 25 cartes d’edifici que es posen formant un quadrat de 5X5. En el centre d’aquest quadrat es posa, cap amunt, l’oficina del Sheriff. La resta de cartes d’edifici es posen cap per avall aleatòriament. Després, cada jugador tria un rol i posa les seves figures on indiqui la carta de configuració inicial A. Aquesta carta també mostra els rols que es poden utilitzar segons el número de jugadors que juguin. Per exemple, amb dos participants només s’utilitzen el Sheriff i els seus Ajudants juntament amb els bandolers, mentre que amb tres hi ha diferents combinacions possibles amb els quatre rols. Continuant per on m’he quedat, s’han de posar cap amunt totes aquelles cartes d’edifici on hi hagi com a mínim una figura d’un participant. Cada rol té, també, unes preparacions addicionals pròpies que no detallo però que tenen a veure amb la consecució dels seus objectius personals per guanyar la partida. Fet això, tenim Cactus Town muntat.

Una partida dura tantes rondes com calgui fins que algú assoleixi el seu objectiu, moment en el qual acaba immediatament. Les rondes es divideixen en dues fases: fase de planificació i fase d’ acció.

Fase de planificació: Tindràs quatre cartes d’acció corresponents al rol que has triat i amb les quals pots fer diferents accions amb les teves figures. Durant aquesta fase n’has de seleccionar tres d’elles i posar-les cap per avall i en vertical formant una fila just al davant teu. La carta d’acció sobrant també la poses cap per avall però en horitzontal seguint la fila. A aquesta quarta carta se l’anomena segon tir.

Fase d’acció: El jugador inicial a Cactus Town és qui indiqui la carta de configuració A i que depèn també de la combinació de rols que s’estigui utilitzant. Aquest jugador inicial dona la volta a la seva primera carta d’acció i realitza una de les accions que aquesta carta tingui. El següent jugador fa el mateix amb la seva primera carta d’acció, i així successivament. Un cop tothom ha resolt la primera carta d’acció, es passa a fer igual amb la segona carta d’acció. Quan s’hagin resolt les tres cartes d’acció de tots els jugadors, la ronda finalitza. Si cap participant ha guanyat encara perquè ningú ha assolit els seus objectius, cal fer una ronda més. El jugador inicial en aquesta nova ronda és el següent en sentit horari respecte l’anterior.

Quan reveles una carta d’acció has de triar quina acció fer (només una) d’entre totes les que tingui. Les accions bàsiques que tens són: córrer, que s’utilitza per moure les teves figures arreu de Cactus Town de forma ortogonal (horitzontal i vertical); ocultar-se per evitar un bloqueig i poder moure’t (un bloqueig es produeix quan comparteixes carta d’edifici amb un altre jugador. Si estàs bloquejat, no pots moure); duel, per atacar a algú que estigui amb tu en la mateixa carta d’edifici. Després, cada rol té també les seves pròpies accions específiques. Per exemple, el Sheriff i els seus Ajudants poden ficar a la presó als bandolers, aquests poden saquejar els edificis, els caça-recompenses alliberen a un presoner per després capturar-lo ells mateixos i la ballarina pot ballar un cancan per moure en diagonal i saldar deutes anant als edificis que li pertoquin.

Per últim, parlaré una mica dels duels. Quan t’enfrontes en duel amb un altre jugador, el que heu de fer es llançar cadascun un dau. Guanya qui ha tret la tirada més alta. En cas d’empat, el guanyador és qui hagi iniciat el duel. No obstant, pots fer servir la quarta carta d’acció que has programat durant la fase de planificació (la que es posa en horitzontal i també cap per avall) com a segon tir. Si la utilitzes, li dones la volta i has de sumar el valor de segon tir que tingui al resultat que hagis obtingut amb el dau. Cal tenir en compte que el segon tir només es pot utilitzar un sol cop per ronda, per tant, si tens previst fer més d’un duel, és ideal usar-lo en l’adequat. A més, el valor de segon tir varia d’una carta d’acció a una altra, llavors millor utilitzar la que tingui el valor més alt per als duels en comptes de per fer accions, sempre i quan tinguis previst fer-ne algun en la ronda actual.

Si mai has jugat a un joc de programació d’accions, Cactus Town és una bona opció per començar-hi. El mode bàsic no és gens complicat d’entendre ni de portar a terme una primera partida. De fet, jugant als modes avançats tampoc es complica gaire, realment, i li dona més canya al joc en general. Del que sí que peca aquest títol és que jugant a dos queda molt fluix, ja que com només s’utilitzen el Sheriff i els Ajudants juntament amb els Bandolers és bastant fàcil per aquests guanyar la partida, senzillament perquè no és difícil evitar als agents de la llei i anar saquejant el que faci falta mentre fuges d’ells. Amb tres o tots els rols la cosa canvia bastant: hi ha més figures en Cactus Town i això implica més duels, caos, emoció i que els Bandolers no ho tinguin tan fàcil per guanyar. Si afegeixes les expansions encara hi poden jugar més jugadors i hi ha rols nous. Potser no és el millor joc que hagi provat de programació d’accions, però almenys per iniciar-se en aquest tipus de mecànica es ideal. També cal dir que està orientat més a un públic familiar que per a un grup de frikis bojos per saquejar masmorres. I les partides són molt ràpides, en una hora en pots fer tres com a mínim.

Cristian Becerra (El Dado Dorado)