 |
| Carretera de Viladecans. Autoria desconeguda. Col·lecció Grup Tres Torres |
Aquest és el títol de la
ponència amb què el Grup Tres Torres vam participar a la XVI Trobada de
Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà celebrada el 21 d’octubre a
Castelldefels, sota l’eix temàtic de l’urbanisme als municipis de la Baronia.
En el nostre treball fèiem un recorregut cronològic de la construcció de la
“Carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell” en el tram que va de Sant Boi
a Castelldefels, passant per Viladecans i Gavà, i exposàvem els diferents
projectes, modificacions i entrebancs que es van haver de superar per fer-la
realitat.
Cal buscar en la revolució
industrial iniciada a Europa a finals del XVIII l’origen i necessitat del
desenvolupament de noves vies i sistemes de comunicació. A l’estat espanyol, el
punt de partida de la planificació de la xarxa viària és el Pla
radial de carreteres reials de 1761,
pensat per connectar Madrid amb les ciutats principals. Aviat, però, es farà
palesa la necessitat de modificar aquest pla que responia, bàsicament, a la
ideologia centralitzadora de l’estat. Entre el 1779 i el 1860 s’aniran succeint
projectes per crear una xarxa de carreteres més àmplia amb vies
interprovincials i intraprovincials, i donar cobertura al procés de
transformació dels sistemes productiu i comercial que s’estava produint. La
irrupció del ferrocarril, a mitjans del XIX, condicionarà el desenvolupament de
la xarxa viària i serà determinant per establir jerarquies i prioritats a
l’hora de construir les noves carreteres.
En el pla de 1860 s’hi
inclou la carretera que havia d’anar des de la Creu Coberta a Barcelona fins al
Vendrell. Aquesta via tindrà fins a tres denominacions, primer va ser la
carretera de “Barcelona á Vendrell por Villanueva”, després “Carretera de 3er órden de
Barcelona al Garrofé[1]”
i, finalment “Carretera
de Barcelona á Santa Cruz de Calafell”.
Per construir-la s’hauran de superar entrebancs de tota mena: problemes de
finançament pels conflictes en les expropiacions però, també, per les
turbulències polítiques, amb les subsegüents aturades i represes; dificultats
tècniques sobrevingudes en travessar algunes zones inundables i sorrals;
divergències en l’interès de les poblacions implicades, algunes de les quals la
celebraran amb tocs de campanes (Viladecans, Gavà i Castelldefels) mentre
d’altres, fins i tot, hi seran contràries (Sant Boi), i canvis en la
classificació, que condicionaven el finançament i la prioritat de les obres,
sent inicialment considerada de 2n ordre per acabar sent-ho de 3r.
L’obra es va dividir en
dues seccions; la nostra carretera es situa dins del primer tram de la segona
secció que començava a Sant Boi/riu Llobregat i acabava al Peu de les Costes
(al terme de les Botigues de Sitges). Al 1849 ja estava completada la primera
secció (Barcelona-Cornellà/riu Llobregat). Les obres entre Sant Boi i
Castelldefels s’iniciarien el 1864 i s’acabarien el 1878. El contracte signat
inicialment estipulava una duració de setze mesos que van acabar convertits en
14 anys.
Tanmateix, encara no es
podia considerar completada l’obra, mancava un element fonamental per a
connectar les dues seccions de la carretera, el pont de Sant Boi per travessar
el riu Llobregat, la construcció del qual estava subjecte a un projecte a part.
S’arribaren a fer fins a sis projectes, un de construcció en pedra (1863) i
cinc més de ferro (1869, 1874, 1881, 1882 i 1889). Mentre s’anaven presentant
les diferents propostes, s’aixecaven ponts de fusta provisionals que de forma
recurrent eren arrossegats per les riuades (1866, 1872 i 1898). Quaranta anys
després de l’inici de les obres de la carretera, el 1904, s’inaugurava el pont
de ferro corresponent al sisè i definitiu projecte quedant unides, ara ja sí,
les dues seccions de la carretera.
De la carretera ens en
queda el traçat, no així el nom (sols es conserva a Sant Boi com a “Carretera
de la Santa Creu de Calafell” i a Gavà com a “Carretera de Santa Creu de
Calafell”); actualment és la C-245. El pont, força malmès a la Guerra Civil
espanyola va ser desmuntat cap el 1970; l’actual es va aixecar als anys
cinquanta a la ubicació del pont de pedra projectat el 1863, però mai
construït.
Vicky Herrero Garcia
 |
[1] “El Garrofé” o bé “La Creu del Garrofé” era el nom d’un hostal que estava situat a la població del Vendrell just a la intersecció de la carreteres de Barcelona al Vendrell amb la que venia de Vilafranca cap a Tarragona i València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada