La llengua catalana, a Viladecans, necessita ser potenciada. Ho necessita a tot Catalunya, sobretot ara que patim els bombardeigs del PP i companyia, secundats pel Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, que sembla que parlin d’una Constitució diferent de la que vam votar l’any 1978. En aquella Constitució, us ho juro, la llengua catalana hi tenia bona cabuda i bon recorregut. Però ara aquella Constitució sembla que ens l’hagin segrestada. Jo espero que el Parlament i el Govern de Catalunya faran la feina que els toca fer en aquest camp tan determinant.
Però bé, parlem de Viladecans, i amb la mirada posada en els qui elegirem per governar la ciutat el proper 22 de maig. A Viladecans hi ha feina a fer, i a molts nivells, perquè aquí el català està en evident situació minoritària. Es fan coses, i bones coses, però se’n podrien fer més, i se n’haurien de fer més, si volem que la llengua catalana tingui la difusió que mereix tenir. Jo assenyalaria quatre camps d’actuació:
1. Que, mai, cap de les comunicacions que emeti l’administració pública en el nivell que sigui, estigui només en castellà. Perquè, encara que sembli mentida, hi ha organismes depenents de l’administració pública que a Viladecans (i, atenció, que no m’estic referint a cap organisme municipal) envien cartes a la gent només en castellà, o fan cartells anunciadors només en castellà. Això no hauria de passar mai, hauria de ser un compromís diguem-ne sagrat per part de les nostres administracions públiques. Perquè els sectors on menys ha penetrat el català és on més imprescindible és fer-lo visible.
2. Una cosa semblant s’haurien de proposar les entitats amb alguna incidència pública: associacions, partits, o el que sigui. Encara que l’activitat que convoquin sigui en castellà, caldria que en la convocatòria el català hi fos present d’alguna manera o altra sempre.
3. Després d’aquestes dues primeres coses elementals, la tercera seria ja de més volada. Jo proposo, i demano, que després de les eleccions municipals, i independentment de com quedi el govern, els partits que valoren la llengua catalana i creuen que mereix ser potenciada (és a dir, dels de l’actual consistori, el PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC), s’asseguin en una taula i pactin unes quantes mesures i iniciatives per afavorir la seva difusió. Actualment, a Viladecans tenim ja unes quantes bones coses: des de la Xarxa Parlar per Conviure a les parelles lingüístiques i altres iniciatives de diversos tipus. Doncs es tractaria de veure com es potencia més això, i què més es pot fer. Ja sé que cada partit té programes màxims sobre aquest tema que són inassumibles pels altres. Però si hi ha ganes de fer feina ben feta, cal ser capaç de posar-se d’acord amb un mínim comú denominador, i deixar clar a la ciutadania que això és prou seriós com per saber posar-se d’acord.
4. I el quart potser sonarà més estrany, però com que a un servidor li sembla també molt important, doncs el dic, i sense circumloquis. I és que caldria evitar al màxim associar la defensa de la llengua catalana a la reivindicació independentista. Quan s’insisteix, com a vegades es fa, que l’única manera de defensar la llengua catalana és treballar per la independència de Catalunya, s’està aconseguint que molta gent, que no considera la independència cap cosa desitjable, es vegi abocada a pensar que això de la defensa de la llengua no va amb ell, i perdi les ganes de treballar pel tema. La defensa i la potenciació de la llengua catalana ha de ser cosa de tots, i tothom s’hi ha de poder sentir còmode. Si no, mal anirem…
Josep Lligadas
4 comentaris:
Sembla mentida que una persona com jo, vinguda de família íntimament lligada al catalanisme, hagi de fer de defensor del diable.
En primer lloc diré que molts girs del nostre idioma no poden tenir una traducció correcta si no es comprèn el significat, o d'on ve.
Però a Catalunya hem decidit ser part, no només d'Espanya sinó d'Europa i solidaris amb tots els països del món.
És per això que vull fer una reflexió sobre per què es vol conservar alguna cosa que està gairebé morta. ¿Morta?
Ens obrim al món i les noves paraules que omplen el nostre diccionari són foranes.
Si, és possible que siguem 6 milions, però realment són molt menys els que l'utilitzen com a únic idioma, ja que parlem, treballem i comprem en llocs atesos per gent de totes les procedències, de manera que solem parlar castellà en els moments en què l'altra persona no pot comprendre'ns.
Els recordo que el llenguatge, tant oral com escrit és un mitjà per traslladar idees, pensaments ... a altres persones. Per comunicar-nos.
Algunes persones molt desconsiderades insisteixen a parlar en el seu idioma, encara que la o les altres persones no les entenguin, mostrant una descortesia inútil.
En la meva ment ressonen moltes cançons de JMSerrat, que per molt que ho intento, no té el mateix sentit fora del context català.
Està bé conservar la cultura Catalana, però passarà el que ha de passar, com va passar de les antigues llengües celtes, a les iberes i aquestes al llatí i aquest barrejat amb l'àrab, que ha donat forma a les diferents llengües mediterrànies, amb l'enriquiment que tot això suposa. Ara es barrejarà amb el castellà i qui sap si est amb el Spaninglish, mentre serveixi de comunicació, estarà bé.
record vivament una història que explicava el meu pare, sobre el que li va respondre un cec venedor de números de sorteig de l'ONCE en parlar en aquells temps en què el català estava vedat, ¡Hábleme en castellano o le denuncio!
Respecte no només la meva cultura, la catalana, però per sobre d'ella hi ha la humanitat i de vegades sembla que això del venedor de cecs s'ha donat la volta.
El que importa és parlar i entendre's. Per no entendre no cal ni tan sols el mateix idioma.
Per què no llegeixo comentaris com el teu Noland en blocs, diaris o mitjans que parlen altres llengües? No és desconsiderat el que em parla en la seva llengua al seu país quan jo sóc d'un altre lloc? És que només els catalans hem de fer cessions? Ens ha anat bé si la llengua -com dius tu i jo no comparteixo- està gairebé morta?
Crec Noland que tens una visió de curta volada. Qui vol entendre's anant pel món, s'entén. Quan vaig a un altre país, posem per cas Txèquia, m'acabo entenent i no sé txec (encara que sigui amb signes). Però el fet de ser considerat és el plus, no espero que ningú em parli català. I és clar que el món globalitzat tendeix a l'uniformitat, però la diferència de cadascú és enriquidora i l'aportació pròpia al món.
Evidentment per defensar la llengua catalana cal ser independentista per un motiu concret. Només l'independentisme lluita per el català com única llengua oficial i fer desaparèixer aquesta dicotomia lingüística que ,segons els filòlegs, acaba amb la progressiva substitució d'una llengua per l'altra.
El castellà volguem o no està imposat per la corona de castellà, abans d'això aqui ni se'l coneixia, l'única llengua pròpia dels Països Catalans és el català, i jo no tinc tant clar que el PSC o ICV defensin tant la llengua quant la revista municipal s'edita en dues llengües i no només en català.
La constitució del 78 (que gran part de l'actual població no ha votat ni ho farà) reconeix el Castellà com la llengua de tot el territori espanyol i el deure de coneixer-la, mentre que no hi ha el deure de conèixer les altres llengües als altres territoris, per tant sempre partim d'una posició d'inferioritat.
A diferència del que jo considero un revisionisme, la constitució del 78 està dotada d'un marc historic post franquista i de reforma amb el franquisme sortint, per tant no la veig com una constitució massa democràtica, i menys quant moltes organitzacions obreres eren prohibides o perseguides, com el PSAN.
Si volem potenciar el català, cal un estat pels Països Catalans que li doni la protecció que li cal, com qualsevol estat fa amb la seva llengua.
Precisament Noland, que amagues la teva posició d'imperalisme lingüistic sota les típiques excuses com la "descortesia" (hem recorda al " No seas bárbaro, habla castellano" del franquisme, la globalització efectivament ha servit per a que cada cop desapareguin més llengües minoritàries, i per a mi la defensa del català i la cultura del poble catala és una defensa contra l'imperialisme de la globalització
JO vaig néixer a Viladecans, fill de pares inmigrants. Encar recordo la meva primera paraula en català , "Xarop". li vaig sentir al Josep Domenech Vendrell, el meu veí d'enfront.
Avui en dia sóc mestre de Català,i a casa parlem en català.
Qüestió de respecte i d'estimació.
Ara bé, el gran culpable de tot això va ser la repressió franquista, no busquem altres culpables.
I ara tenim el que tenim, una societat que parla majoritàriament en castellà. Un Viladecans francament castellano parlant.
No és culpa d'ells , tampoc.
Què fer?
Els que estimen la cultura catalana denfensar-la li promoure-la i els indiferents representen una opció no massa positiva per la llengua però que no tenim més remei que respectar ja que ells tampoc són responsables de res.
Tot va quedar "atado y bien atado", ningú és culpable al segle XXI.
Publica un comentari a l'entrada