La història de Calígula, l’emperador, és la història sobre el poder i la follia que hi va associada. Caius, l’home més poderós del món i qui ha de ser el déu dels romans sobre la terra, vol posar el món de cap per avall, eliminar la frontera que separa el bé del mal i la justícia de la injustícia.
I encara guarda un somni més, un somni a l’alçada només d’un déu: tenir la Lluna. Per transformar el món i aconseguir subvertir-ne els valors, per aconseguir la Lluna, Calígula comença una croada sense sentit que el porta a acabar amb la vida dels que té més a prop. Fins que el mirall de palau, aquell mirall que dissortadament sempre li retornava la mateixa imatge, el mostra sol i vulnerable a la conspiració que vol acabar amb la seva tirania.
En una adaptació moderna de l’obra, l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer, ha portat a escena amb un muntatge minimalista aquest clàssic d’Albert Camus. Amb cuir en comptes de túniques i ‘heavy metal’ en comptes de música de lira, l’obra resulta tan actual com en el moment de ser escrita perquè la relació de l’ésser humà amb el poder és la història mateixa de la Humanitat.
Conspiracions, assassinats, traïció, amor, balls exòtics. Tot això i més és el que l’Agrupació ha posat en escena al Centre Cultural Sant Joan. La filosofia de l’absurd, l’existencialisme i el poder absolut en mans de l’home que només valora una cosa: el menyspreu a les misèries de la vida humana.
I encara guarda un somni més, un somni a l’alçada només d’un déu: tenir la Lluna. Per transformar el món i aconseguir subvertir-ne els valors, per aconseguir la Lluna, Calígula comença una croada sense sentit que el porta a acabar amb la vida dels que té més a prop. Fins que el mirall de palau, aquell mirall que dissortadament sempre li retornava la mateixa imatge, el mostra sol i vulnerable a la conspiració que vol acabar amb la seva tirania.
En una adaptació moderna de l’obra, l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer, ha portat a escena amb un muntatge minimalista aquest clàssic d’Albert Camus. Amb cuir en comptes de túniques i ‘heavy metal’ en comptes de música de lira, l’obra resulta tan actual com en el moment de ser escrita perquè la relació de l’ésser humà amb el poder és la història mateixa de la Humanitat.
Conspiracions, assassinats, traïció, amor, balls exòtics. Tot això i més és el que l’Agrupació ha posat en escena al Centre Cultural Sant Joan. La filosofia de l’absurd, l’existencialisme i el poder absolut en mans de l’home que només valora una cosa: el menyspreu a les misèries de la vida humana.
David Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada