Fa unes quantes setmanes em vaig reunir amb les dones de l’Associació Cultural Gitana de Viladecans, on vaig anar bàsicament a escoltar-les. Quan vaig arribar els vaig donar diverses publicacions que hem fet des de la Fundació Josep Irla vinculades amb el tema del gènere com El feminisme i Feminitzar el poder, apoderament femení i estructures organitzatives (les podeu trobar a la xarxa: http://irla.cat/publicacions/). Al parlar de gènere es van pensar que jo havia anat a alliçonar-les sobre el maltractament o quelcom per l’estil. Suposo que estan esgotades de batallar contra prejudicis. Un cop arreglat aquest malentès van començar a explicar-me les seves casuístiques, que van resumir amb un concret “tenim el mateixos problemes que tothom, però agreujat pel fet de ser gitanes”.
Una de les grans crítiques que feien a la gestió municipal és que se senten abandonades, exemplificant-ho amb les obres que estan fent amb el Pla de Ponent. Elles em deien que no entenien com per arreglar Can Palmer no comptaven amb tota la gent que hi ha a l’atur al propi barri. Crec que aquesta idea és del tot sensata. ¿No trobeu que tindria sentit que l’ajuntament només concedís obres o serveis a empreses que estiguessin disposades a contractar un percentatge de viladecanencs i viladecanenques aturades a la seva plantilla?
A més a més, això permetria evitar possibles conflictes socials, ja que un racisme latent es notava entre les meves contertulianes causat pel fet que els treballadors que estan arreglant el seu barri són d’origen magrebí. Tothom té dret a treballar, però la pedagogia i la cohesió social es fan més difícils quan hi ha elevades taxes d’atur i no es fa prou per reduir-les.
Després de trobar-me amb elles vaig estar parlant amb José Santos, president de l’associació i de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, conversa que em va dur a pensar en una altra proposta. El jovent gitano de Viladecans sovint queda reclòs en el seu gueto. Ells són conscients que s’han d’integrar, però la gent també els ha de deixar que ho puguin fer. Un primer pas seria que aquests joves impartissin cursos de “cajón flamenco” a Can Xic, per exemple.
Com veieu, una tarda escoltant em van dur a pensar en dues propostes. Dues propostes basades en necessitats reals, les quals només es poden conèixer trepitjant el carrer i conversant amb la ciutadania.
Gràcies per tot i fins aviat!
Bàrbara Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada