Molts són els reptes que se’ns plantegen a les esquerres arreu, i en particular a Viladecans. Podemos al municipi acabem de viure unes primàries a la secretaria general i encarem els propers temps amb energies renovades. Porto tres any i escaig vivint al poble i la tasca que se m’ha confiat com a secretari general m’honora. Haig de dir que no ha estat un repte (ni mèrit) personal, sinó que he estat animat i recolzat en tot moment per les companyes del Cercle per renovar una executiva que ha patit dificultats per estabilitzar-se a Viladecans (i a molts altres llocs, sense que soni a excusa, és la realitat), però que estem segures que venim a aportar solucions i bon tarannà.
Personalment m’agrada explicar de mi mateix que actualment sóc professor de FP d’informàtica a Cornellà, dedicació que estimo amb passió tant en la part tècnica com a enginyer i com a docent, i que em permet impulsar el programari lliure, un paradigma alternatiu no només per al software sinó per al coneixement en general. En el camp ideològic sempre m’ha interessat la política, però no he militat mai enlloc fins que aparegué Podemos allà el 2014 i aquesta colla d’intel·lectuals de la universitat i del carrer i alhora activistes del 15M com Pablo Iglesias, Teresa Rodríguez i Íñigo Errejón ens van fer saltar de la cadira a moltes. El primer repte fou les municipals del 2015 on vaig participar al meu poble natal, Manresa. El partit va prendre l’opció de la prudència, no presentant-se oficialment en cap municipi, tot i que va permetre que els militants ens organitzéssim en candidatures municipals sense el nom de Podemos. Aquesta opció va ser controvertida i en ella rau alguns dels problemes arrossegats. Som una formació molt jove, quasi cinc anys, i que ha tingut un èxit fulgurant mercès el prestigi d’aquests primers lluitadors i arquitectes d’un engranatge tan complicat com és un partit polític. Es va optar per no arriscar aquest incipient prestigi sense haver tingut temps de formar adequadament les bases per poder dur a terme el que anomenem la nova política. Durant aquests anys el partit s’ha estabilitzat, no sense dificultats, i hem après a aportar aquests principis en els que creiem fermament: transparència i empoderament. Participació per sobre de la representació, assemblearisme, sou dels càrrecs públics en funció del SMI, feminisme, no acumulació de càrrecs, la no-professionalització de la política i uns mecanismes que ens permetin ser aquesta eina d’empoderament del poble i que eviti la desconnexió de la classe política transformant-la en casta.
Vull en aquesta primera publicació donar les gràcies a tota la gent que ha treballat i ha aportat a Podem Viladecans (no diré cap nom perquè me’n deixaria molts) ja sigui com a càrrecs orgànics, a les regidores de les diverses candidatures municipals, als assistents a les assemblees, els que han penjat cartells i lluitant en aquella parcel·la del seu món on hi ha posat tot el cor, i que potser no sempre s’ha sentit escoltada o recolzada. Fer una eina com Podemos no era tan fàcil com ens va semblar quan vèiem a Pablo Iglesias combatre Inda o Marhuenda a La Sexta, però ens va encendre la guspira, i estic molt agraït de poder continuar la tasca que tanta gent ha iniciat des de zero a Viladecans. Espero contribuir amb el meu granet de sorra a fer realitat les polítiques del canvi al nostre Ajuntament.
Anirem desgranant els reptes durant els pocs mesos que ens queden fins el gran repte que suposen les eleccions municipals del 2019, però com a avançada podem dir que l’ascens del preu de la vivenda, en particular la de lloguer, segueix sent al centre, juntament a d’altres polítiques esperançadores que s’han dut a terme als Ajuntaments del Canvi com la implantació de BE, la nova elèctrica municipal de Barcelona que ens podria abastir d’energia a preus raonables i que aparti d’una vegada els oligopolis i les portes giratòries.
Enric Mieza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada