Us oferim aquí l’última entrega de les Propostes per a Viladecans que hem anat publicant en la nostra revista al llarg d’aquest any. En total n’hem rebut, i publicat, 37. Moltes gràcies a tots els qui hi heu participat. Ara, des de la revista, mirarem de difondre-les tant com sigui possible.
Començar a cridar i a punxar simultàniament
Al CAP Mas Font (no sé si als altres també passa), quan un va a fer-se una anàlisi de sang, es troba que comencen a cridar els pacients a les 8 o les 8,05, els fan fer cua, i a les 8,15 o 8,20 comencen les extraccions. Aquesta cua incòmoda, especialment per als molts pacients grans o malalts, resulta molt pesada i innecessària. La solució seria senzilla: que es comencessin les crides al mateix temps que les extraccions. Seria una bona mostra de respecte als pacients.
Rebaixar les alçades dels pisos a tocar de l’ermita de Sales
En el projecte d’urbanització d’Oliveretes o Pla de Llevant hi ha previst, a tocar de l’ermita de Sales, uns altíssims blocs de pisos i una via ràpida. Mala manera, sens dubte, de cuidar un monument en el qual l’administració pública s’hi ha gastat tants diners! Per això, demanaria de fer cas a la proposta que el Centre d’Estudis Urbans va fer en aquesta mateixa revista, i reduir les alçades i la rapidesa de la via. Si es vol, es pot fer.
Replantejar les places d’aparcament del carrer de la Muntanya
L’altre dia no vaig poder obrir la porta de casa. Un camió estava passant per sobre la vorera i m’ho impedia. Vaig haver d’esperar que el camió passés, i vaig poder sortir. I no és el primer cop que em passa. I és que el carrer de la Muntanya, entre el passatge de Sant Sebastià i el carrer de Sant Antoni, dels números 32 al 42, s’estreny. I els cotxes que aparquen, tant en llocs legals com davant els guals, fan que al carrer li quedi tan poc espai que els camions hagin de pujar a la vorera, amb perill per als veïns i per als balcons, i fan que entrar als guals exigeixi unes habilitats conductores que no tots tenim. Són vuit places d’aparcament que s’haurien de suprimir, i tots hi patiríem menys.
Muntar un taller de bones pràctiques polítiques
Estaria bé: un taller on prenguessin part els diversos partits polítics, i les persones “no alineades” amb interès per la política. Per parlar de com evitar la crispació, de les bases per al diàleg, del consens, del respecte, de les formes i dels continguts… Potser n’hi hauria prou a un cine fòrum sobre Sí Ministre o Borgen… Surrealista? Ingenu? Sí. I?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada