Una mil·lèsima part de 300 anys dels Solina a Viladecans i set cognoms més

 Fa dies que vull començar aquest escrit, però no sé com fer-ho. Podria titular-lo Una mil·lèsima part, perquè fa referència a un miler de persones, 1.060 concretament, de les quals jo en formo part i en represento, doncs, una mil·lèsima part gairebé. També he pensat en una presentació més cinematogràfica Vuit cognoms catalans: Castelló, Segarra, Peirats, Aznar, Solina, Bosch, Bernades i Guardiola. Tot i que Aznar podria semblar poc català, sobretot si es pronuncia amb fonètica castellana, d’“Asnar” ja n’hi havia el 1200 lluitant al Regne de València. Una tercera opció era dir-ne 300 anys dels Solina a Viladecans. Finalment, he decidit deixar-ho en Una mil·lèsima part de 300 anys dels Solina a Viladecans i set cognoms més. Com he dit més amunt, he localitzat més de mil persones amb les quals mantinc parentiu, amb 567 en grau de consanguinitat. Entre aquestes n’hi ha 65 amb el cognom Castelló; 14, Segarra; 17, Peirats; 24, Aznar; 241, Solina; 23, Bosch; 92, Bernades i 9, Guardiola. 

Sempre m’ha atret conèixer quin parentiu puc tenir amb els que m’envolten. Em deu venir de mena perquè, quan vaig començar a cercar documents i resseguir l’arbre genealògic de la meva família, vaig descobrir que el meu pare ja l’havia iniciat per la branca castellonina i que la Josefina Bernades, cosina segona de la meva mare, ho havia fet amb la branca lleidatana. Ella m’ha facilitat tot el seguiment de la línia Bernades Guardiola. Jo he fet l’estudi partint de la branca viladecanenca, els Solina Bosch i estic molt content d’haver-ho fet perquè m’ha permès viatjar en el temps, força enrere més que no massa lluny. He anat fins el primer quart del segle XVIII sempre dins l’àmbit geogràfic dels Països Catalans. 

De tots els meus avantpassats, els Solina, són els primers que es van instal·lar a Viladecans. El cognom Solina fa més de tres-cents anys que apareix en els papers que he pogut consultar. Els segueixen els Bosch; he trobat Bosch documentats més de dos-cents anys enrere. La resta, han aparegut en el transcurs dels darrers cent anys: els Castelló Segarra i Peirats Aznar van arribar a Viladecans l’any 1924. El meu pare va néixer a la Vall d’Uixó (Castelló) l’any 1923 i la meva àvia Maria Bernades Guardiola, nascuda a Tàrrega (Lleida) l’any 1900, va arribar a Viladecans el 13 de desembre de 1926, per fer de llevadora al poble, on va conèixer el que seria el seu marit i el meu avi Isidre Solina Bosch. Tot l’anterior per dir-vos que l’1 de gener de l’any que ve, farà tres-cents anys que va néixer el Solina que ha donat el cognom a molts viladecanencs i viladecanenques actuals. Un any abans que ell havia nascut una germana seva, la Francesca Solina Mommany però, en aquest cas, en transmetre’s per línia femenina, es va perdre a la segona generació. 

Abans de seguir amb els Solina vull fer un apunt sobre la branca Bosch. Joan Bosch Figueras, nascut a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), es va casar a Viladecans amb Engràcia Carbonell i van tenir uns quants fills. Un d’ells, en Baldiri (1816-1867) es va casar amb Rosa Blancafort Canals (1825-1908). 

Anys més tard, al 1858, va néixer Josefa Bosch Carbonell (1858-1903) que seria qui entroncaria amb la branca Solina en casar-se l›any 1883 amb Bernat Solina Canals (1853-1934). D’aquest matrimoni en naixerien quatre fills, un d’ells va ser l’Isidre Solina Bosch, el meu avi matern. 

Segons l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) ara mateix viuen a Catalunya 68 persones que de primer cognom es diuen Solina i 43 de segon. La majoria són al Baix Llobregat i al Barcelonès,  63 i 37 respectivament. Al meu arbre familiar n’hi ha 39 que el duen de primer cognom i 26 de segon. Pocs Solina hi ha que no siguin de la família. El Miquel Solina (Sabadell 1682 – Viladecans 1736) va ser el primer Solina de Viladecans. El 13 de juny de 1715 es casà a l’ermita de Sant Llorenç amb Madrona Mommany (Sant Boi 1687 -  Viladecans 1756) que vivia a Sant Climent.  En casar-se es van instal·lar a Viladecans, van tenir uns quants fills, entre ells Joan Solina Mommany (1719-1794) que l’any 1748 es casà amb Maria Roig Pauses (1726-1780). Fruit d’aquest matrimoni naixeren uns quants fills, un d’ells Baldiri Solina Roig (1752-1831) que l’any 1776 es casà amb la gavanenca Francesca Sabatés Jané (morta a Viladecans l’any 1790), entre els fills de la parella hi havia el Joan Solina Sabatés (1786-1860) que l’any 1811 es casà amb Maria Vilà Consul (1794-1846). L’any 1816 neix Joseph Solina Vilà (1816-1882). En Joseph es casà el 13 de desembre de l’any 1838 amb Rosa Canals Nicolau (1819-1893) i, el mateix dia, un germà d’en Joseph, en Joan, ho feia amb una germana de la Rosa, la Cecilia. Això farà  que els fills de totes dues famílies duguin els mateixos cognoms, Solina Canals, i fa que el seguiment sigui una mica enrevessat. En Joseph i la Rosa tingueren uns quants fills, entre els quals el Benet (1850-1923) i el Bernat (1853-1934). 

El Benet Solina Canals és va casar amb la Francesca Bosch Mariner. Van tenir set fills, dels quals només en Josep, en Pere i en Joan van tenir descendència, onze fills en total. Dels onze només el Josep i l’Enric Solina Mateu, el Josep i l’Isidre Solina Solina i el Benet, l’Eugeni i la Núria Solina Valls han tingut descendència: la Montserrat, l’Antònia i l’Enric Solina Conesa; la Maria, el Joan, el David i la M. Rosa Solina Molins; la Magdalena i la Pepita Solina Feu; el Pere, l’Anna i la M. Jesús Solina Montero; Benet Solina Garcia; l’Imma, l’Eugeni i la Núria Solina Fierro i, el Joan i la Carme Ramoneda Solina. Actualment hi ha dues generacions més que segueixen la nissaga Solina per aquestes línia. 

El Bernat Solina Canals es casà l’any 1883 amb Josefa Bosch Blancafort (1858-1903) i van tenir uns quants fills, entre ells l’Isidre Solina Bosch (1893-1980) que l’any 1928 es casà amb la Maria Bernades Guardiola (1900-2000). Van tenir només una filla, la Maria Teresa Solina Bernades, nascuda a Viladecans l’any 1928, que és la meva mare i la de sis Castelló Solina més fruit del seu matrimoni el 1951 amb el meu pare Vicenç Castelló Peirats (1923-2009). 

L’any 1717 a Viladecans hi havia 204 habitants, l’any 1787 ja eren 544. Si extrapolem,  l’any 1760 hi devia haver aproximadament 415 habitants. A l’arbre de la família l’any 1760 hi ha 17 Solina, això vol dir un 4% dels viladecanencs del moment. Si el mateix tant per cent ho traspassem al cens actual de Viladecans de 66.000 habitants, el 4% de la població representaria un total de 2.640 persones amb el cognom Solina.    

En tants anys de ser al poble de Viladecans els Solina s’han involucrat en diverses institucions tan públiques com privades. L’any 1774 Miquel Solina va ser batlle de Viladecans, més tard, d’altres Solina, han estat tinents d’alcalde per un total de 9 anys, regidors durant 24 anys, síndics durant 6 anys i secretaris durant 9 anys. També hi ha hagut presència dels Solina a les societats corals La Perla, La Fraternitat, Centre Parroquial, Cooperativa i La Lira; a l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer, Diables i Timbalers; ballant la Tornaboda i, darrerament, al Mamut de Viladecans. 

Els pobles tenen les seves efemèrides comunitàries. Tanmateix, les famílies en tenim de pròpies i no menys significatives. Tres-cents anys de presència del cognom Solina suposen moltes circumstàncies i vivències més o menys atzaroses, anodines o curioses que els seus portadors han viscut a Viladecans però, sobretot parlen d’arrelament a un lloc. Dir-se Solina és, en certa manera, dir història de Viladecans i això és un motiu d’orgull per a mi. Per això he volgut compartir-ho amb vosaltres en aquest escrit.

Vicenç Castelló Solina

amb la col·laboració de Vicky Herrero Garcia

PD. El noms de totes les persones esmentades estan escrits en català, que és com ells mateixos es reconeixen i són anomenats per familiars i coneguts. Tanmateix, als llibres de registres els nascuts dins del període que va de l’1 de gener de 1859 fins el 4 de gener de 1977, apareixen en castellà perquè era prohibit de fer-ho en català. 

Fonts consultades i bibliografia:

Arxiu Parroquial de Sant Joan de Viladecans.

Arxiu Municipal de Viladecans

Viquipèdia

Guerra, N.; Luengo, M.; Salas, J.L. (1984), La lucha cotidiana por la vida: Viladecans 1800-1843. Ajuntament de Viladecans

Luengo, M. i col·laboradors (1996), El cant coral a Viladecans. La Lira 1945-1995. Ajuntament de Viladecans-Arxiu Històric de la Ciutat, en col·laboració amb l’Agrupament Coral La Lira.