Durant el passat Ple de novembre es va formalitzar la venta dels terrenys del Poliesportiu Centre. Com si fos una subhasta, el concurs de licitació l’ha guanyat la promotora que ha ofert més diners pel terreny. En concret, 7 milions d’euros que no inclouen cap metre quadrat d’habitatge protegit, ni un centímetre per a equipaments. Aquesta venda, doncs, esdevé un dels darrers exemples més flagrants, simptomàtics del que des d’ERC fa temps que venim advertint: el govern de Viladecans està convertint l’Ajuntament, la casa de tots, en una promotora immobiliària.
Cal recordar que la intenció inicial de l’equip de govern era construir un edifici de 8 plantes, quan el Pla General Metropolità estableix PB+4. La pressió dels veïns més afectats i la d’ERC, juntament amb algun altre grup municipal, va comportar una rebaixa de l’alçada a 6 plantes, però l’impacte visual continuarà sent important. Hi haurà aparcament soterrat, superfície comercial en planta baixa... Però, insisteixo, ni un sol pis d’habitatge protegit ni espai per a equipaments.
Per acabar amb aquests casos, durant el Ple de setembre des d’ERC vam pactar una moció –aprovada després del concurs de licitació– amb el govern per tendir al 30% de pisos de protecció oficial en totes les futures promocions. Encara no és una clàusula obligatòria com ho serà a Barcelona (s’està plantejant també al conjunt de l’Àrea Metropolitana), però des d’Esquerra hi continuarem treballant.
Però... recordem per què van dir que calia enderrocar el Poliesportiu. El principal motiu esgrimit en el seu dia -finançar el complex esportiu Pòdium- sempre l’havíem qüestionat, però ara encara té menys sentit quan el deute bancari es va liquidar a principis d’enguany. Intercanviar l’ús del terreny del Pavelló Centre cap al Pòdium i fer creure als veïns que era una imperiosa necessitat vendre aquesta illa per pagar el centre esportiu de la Torre Roja ha estat de traca. Hem perdut un recinte històric i estimat al casc antic, un barri mancat de serveis públics, per deixar pas a l’enèsima promoció immobiliària.
Ah! Me’n descuidava. Ara ho justifiquen perquè gràcies als diners que treuen de l’operació arranjaran l’edifici de la Torre Modolell, entre altres accions vinculades al patrimoni encara sense concretar i que, ara per ara, són paper mullat. Fa molts anys, moltíssims, que reclamem la consolidació, reforma i dignificació del conjunt de la Torre Modolell i els seus jardins. No seré pas jo qui critiqui que per fi es posi fil a l’agulla. Ara bé, és trist que es faci amb uns diners que han aparegut per carambola amb l’enderroc d’una instal·lació pública molt arrelada a la ciutat. Així no.
Bàrbara Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada