diumenge, 15 de març del 2020

Sobre el Pla local de joventut

En el passat Ple municipal de febrer el govern de la nostra ciutat ens presentava el nou Pla local de joventut. Un document que articula totes les polítiques de joventut per als pròxims quatre anys (2020-2023). El text consta de dues parts: la primera, la diagnosi, és sens dubte la part més innovadora on s’ha fomentat la participació de joves de tota la ciutat, usuàries de Can Xic i joves dels grups polítics.

Tot i que considerem encertada la fase de diagnosi, real i acurada, partim d’unes enquestes segmentades entre menors i majors de 18 anys; en aquesta última franja només s’han realitzat 100 enquestes. Un número molt millorable --al nostre entendre, com a Jovent Republicà de Viladecans-- i que posa en relleu la dificultat de l’equip de govern per arribar a aquest col·lectiu. S’ha considerat com una sola franja d’edat la que va dels 18 als 34 anys, quan es podria haver segmentat més ja que les inquietuds, necessitats i casuístiques dins d’aquest segment de població jove són prou diferents. En la mateixa anàlisi s’esmenta la dificultat d’arribar a joves majors de 18 que no participen o no estan sensibilitzats políticament. Per això ens costa més d’entendre per què s’impedeix cap mena de debat o activitat política a Can Xic, ni dins ni fora de campanya electoral. ¿Potser només volen arribar a un perfil de jove en concret?

La diagnosi planteja en el seu desenvolupament moltes propostes que en la gran majoria dels casos es queden en una declaració d’intencions: ni es concreten, ni es comprometen ni es doten econòmicament. Ens preguntem per què. Tampoc no veiem enlloc cap referència al Carnet Jove municipal, una iniciativa de l’anterior mandat que l’equip de govern ha deixat morir en un calaix. En tot cas, els objectius del Pla segueixen cinc eixos de treball com són l’emancipació, l’oci, Can Xic, la salut i la igualtat.

En matèria d’emancipació, és un concepte ampli que contempla des de la formació fins a l’accés a l’habitatge passant per la inserció al món laboral. Aquí les propostes es queden més aviat curtes, ja que no ofereixen mesures reals, sempre amb l’argument que les competències municipals arriben fins on arriben. Però sabem bé, perquè ho hem patit en primera persona, que certes qüestions acostumen a ser desestimades per voluntat política, deixant de banda les necessitats més urgents i estructurals dels joves. Com ser més proactius en els diferents models d’accés a l’habitatge i més tenint en compte que actualment a Viladecans hi ha al voltant de 1.500 pisos buits.

Quan parlen d’oci, compartim la majoria d’accions però trobem molt a faltar el foment de pràctiques responsables i sostenibles. Segueixen incomplint el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius (PIEC), seguim sense comptar amb tots els equipaments que ens pertoquen com a ciutat de 66.000 habitants, sense la promesa segona biblioteca, necessitem un espai purament jove com un casal de joves que es pugui fer servir quan Can Xic queda petit. Amb un espai jove es pot facilitar la cohesió entre entitats de tots els àmbits. Sense oblidar que en matèria de participació trobem un “joc de mans”, el projecte Viladecans és de festa, un espai de participació per a la Festa Major d’estiu molt semblant a un prec del grup municipal d’ERC rebutjat el 2016. Hi estem acostumats. 

En igualtat s’avança amb bon pas i --com a grup municipal d’ERC i Jovent Republicà-- sempre ens trobaran amb la mà estesa per arribar a acords. En aquest sentit, valorem positivament que es vulgui readaptar i ampliar el Protocol contra agressions masclistes.

En definitiva, és un pla poc ambiciós, amb moltes accions, que no polítiques, molt de mínims que no reflecteix en cap moment transversalitat en les polítiques de joventut, en cap dels eixos com, per exemple, en polítiques de mobilitat on el gran gruix d’usuàries són les i els joves. Les accions no solucionen els problemes, només les polítiques fetes per joves i per als joves. És per tot això que no hi vam donar suport i ens vam abstenir perquè, tot i fomentar la participació, al nostre entendre s’han quedat lluny del que era desitjable i necessita el jovent de Viladecans. 

Manel Membrilla i Marcos