Mentre era privat de la Roca, totes les famílies i amics podíem aprofitar Can Sellarès com a espai d’esbarjo i per la piscina. Era un espai respectat i cuidat, encara que no estava obert al públic en general però hi anàvem moltíssima gent de Viladecans i Gavà.
Després es va obrir per a tothom i va passar a ser de propietat municipal (el que alguns en diuen “públic”, jo en dic “oficial” o “governamental”, que molts interessadament han volgut que aquests termes es confonguin amb “públic”).
Els ajuntaments l’han abandonat, van deixar degradar-se la piscina fins a tancar-la, van deixar degradar els camps d’esport fins que van ser impracticables, i van deixar morir la vegetació i els jardins, malgrat les reivindicacions de la gent (del “públic”), fins ara, que s’ho venen a empreses immobiliàries perquè hi construeixin pisos i eliminin definitivament l’espai verd i d’esbarjo que un cop va existir.
A vegades critiquem la gestió privada i elogiem la pública, a vegades amb raó, i a vegades molt equivocadament.
Josep M. Pérez Besora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada