Vaig agafar entrades per a La Traviata, una de les òperes més significatives de Verdi, a darrera hora, moguda pel correu que vaig rebre de l’Àtrium. Tot i agradar-me molt l’òpera, de fet soc d’una passivitat total a l’hora de mobilitzar-me per veure representacions que m’interessen, perquè l’agenda tendeix sempre a tenir vida pròpia i a amuntegar les coses fins a fer-les incompatibles mútuament. Però aquesta vegada em vaig animar. I vaig fer bé, perquè penso que va ser la millor Traviata que he vist mai.
Es tractava d’una representació organitzada per la fundació Òpera a Catalunya, en el cor de la qual hi ha els Amics de l’Òpera de Sabadell (fundada per la soprano Mirna Lacambra el 1982) i l’Orquestra simfònica del Vallès (1987), amb voluntat de difondre l’òpera en l’àmbit català, descentralitzant-la; de formar nous intèrprets a través dels seus cursos especialitzats a l’Escola d’Òpera de Sabadell, i de donar-los l’oportunitat de protagonitzar muntatges propis amb tots els requisits, cosa gens fàcil perquè muntar una òpera no és ni senzill ni barat.
Doncs bé, us explico això a tall d’agraïment per una feina molt ben feta, amb uns intèrprets boníssims que no em van fer enyorar les produccions del Liceu ni els mil vídeos enregistrats amb la crème de la crème de l’òpera i per animar-vos a anar-hi en properes temporades. És un bon espectacle, molt més barat que al Liceu i amb molta més proximitat a l’escenari (bé, és que les meves entrades al Liceu sempre són al quart o al cinquè pis, i la distància a l’escenari és considerable!). Val la pena d’aprofitar-ho. Avui dia hi ha moltes maneres de preparar-se prèviament per a la representació, el text de l’òpera apareix sobreimprès al costat de l’escenari i tant a l’Àtrium com al Liceu no cal vestir-se de cosa rara per anar-hi. N’hi ha prou amb estar-hi atent i deixar-se portar per gaudir-ne. L’òpera –almenys l’òpera italiana– té elements molt més populars del que ens han volgut fer creure. Animeu-vos!
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada