Una vegada que vaig llegir una biografia del músic Eduard Toldrà, em va cridar molt l’atenció el fet que Toldrà, des del seu lloc de vacances a Cantallops (Empordà), s’escrivia un parell de cops al dia amb el seu amic barceloní Manuel Capdevila. De fet el que em va xocar no és la freqüència amb què es comunicaven en un món sense internet. El que em va xocar és que Correus els anys 30 del segle passat funcionés tan bé!
Hi vaig tornar a pensar aquest gener en què en totes les festes nadalenques amb prou feines han passat per distribuir les cartes un parell de dies. Fins al punt que vam rebre una felicitació de Nadal quan la persona que l’havia enviat ja era morta i enterrada. Un dia que vaig trobar la cartera m’ho va explicar. Amb les compres a través d’internet l’enviament de paquets ha col·lapsat el servei. I Correus dona prioritat als paquets per damunt de les cartes i no només no es pren la molèstia d’ampliar la plantilla, sinó que no cobreix les places vacants.
Haurem d’aplicar a Correus aquella al·legoria fantàstica de la justícia que hi ha a la bústia de la Casa de l’Ardiaca. Aquí, la tortuga en lloc d’al·ludir a la justícia, faria referència al servei de Correus en l’època de celeritat comunicativa.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada