Els motius de la revolta pagesa

 

L’anomenada Revolta Pagesa que fa unes setmanes va engegar amb mobilitzacions arreu de l’estat espanyol, i que ja havia començat abans a altres països de la Unió Europea, ha sorprès molta gent. Però les reivindicacions pageses no són noves. Històricament hi ha hagut grans mobilitzacions per reclamar preus justos pels productes, pels alts costos de producció o per aturar grans projectes urbanístics en l’espai agrari, en el cas de la nostra comarca.

El que ara fa diferent aquesta mobilització és que és generalitzada, que aplega pagesia no organitzada i que es manté sostinguda en el temps. De moment ja portem unes quantes setmanes amb concentracions i talls de carreteres.

La tempesta perfecta que ha provocat les mobilitzacions és la coincidència d’una sequera perllongada, un cansament degut a l’enorme càrrega burocràtica que imposa la Unió Europea i una baixa rendibilitat endèmica en les explotacions agràries. Per altra banda, la pagesia és molt conscient que la seva mitjana d’edat a Catalunya ja passa dels 60 anys i hi ha molt poques incorporacions de gent jove al sector.

El problema de la sequera és general i afecta tota la ciutadania, però tot just es comença a parlar ara de restriccions en les àrees urbanes. En canvi, la pagesia d’algunes zones, ja fa un any que han hagut d’adaptar-se a un canvi de cultiu perquè la seva restricció de reg no els permetia fer el conreu planificat. El Pla d’Emergència de Sequera estableix que el sector agrari ha de reduir la dotació de reg al 80% i la ramaderia en un 50%. Altres sectors productius han de reduir el consum d’aigua en un 20%.

La Unió Europea va aprovar l’estratègia del Pacte Verd Europeu per aconseguir una economia més verda que té efectes sobre diferents sectors productius. En aquest pacte hi ha l’estratègia del Camp a la Taula, que pretén una transició cap a mètodes productius amb menys impacte sobre el medi. Això a priori és positiu per a tota la societat, però el problema és que aquesta transició es vol fer sense canviar les regles del joc del mercat global. Transitar cap a mètodes de producció més sostenibles vol dir augmentar els costos de producció, però també vol dir continuar competint en un mercat que és global. Els productes que venen de països tercers no tenen les mateixes exigències ambientals. Ni els mateixos drets laborals per als treballadors. Això significa que arriben productes agraris a uns preus molt més baixos del que s’ha produït aquí. El nostre sistema alimentari consumeix recursos i impacta en el medi ambient d’indrets llunyans.

Les exigències ambientals de la Unió Europea van acompanyades d’ajudes, en alguns casos, no sempre. Però també van acompanyades d’una ingent càrrega burocràtica per a fer un control exhaustiu de la producció. El quadern digital és una de les mesures que ha de ser obligatòria, si res no canvia, d’aquí a uns mesos. El que l’administració catalana anomena QIE, és una eina informàtica per a que la pagesia inclogui tot, “TOT”, el que fa en el seu dia a dia al camp. Quin producte fitosanitari aplica, amb quina màquina ho fa, quan aplica el reg, quina quantitat d’aigua, com i on comercialitza. Aquesta informació i molta més, s’haurà d’introduir informàticament de manera diària. Actualment ja es fa aquesta tasca amb els fitosanitaris i els fertilitzants, però el que s’exigirà ara va molt més lluny. En un tipus d’agricultura com la que es fa a Viladecans, amb moltes parcel·les relativament petites i una gran rotació de cultius, serà d’una gran complexitat. I a més, imposar un sistema de control exclusivament digital a un sector que té una mitjana d’edat de 60 anys a Catalunya, vol dir posar en evidència la bretxa digital.

La manca de relleu generacional degut a les grans dificultats per a la incorporació al sector, ens pot deixar sense pagesia d’aquí a pocs anys. L’amenaça és ben real. Aconseguir un sistema alimentari sostenible passa per que la pagesia es guanyi la vida. I aquí les persones consumidores hi tenim una gran responsabilitat. Mirar d’on venen els productes que comprem, demanar proactivament a les botigues productes locals i consumir de temporada són algunes accions que estan a les nostres mans per ajudar la pagesia i transitar cap a la sostenibilitat del sistema alimentari global.

Montse Lligadas