Quan s’acabarà la sequera?

 

Fa uns anys, desembre de 2015, escrivia un article en aquesta mateixa revista titulat “313”, on es reflexionava el fet que cap viladecanenc en les darreres dècades hauria, probablement, viscut en un any tan sec, amb la meitat de la precipitació que acostuma a caure a Viladecans, i que difícilment veuríem un any més sec que aquell en les properes dècades. Què lluny de la realitat! L’any 2023 la precipitació acumulada ha estat de 221 mm, un registre propi de climes molt àrids, semidesèrtics.

La sequera que estem patint a l’àmbit mediterrani ja ha batut rècords històrics en 200 anys. La precipitació acumulada els anys 2021, 2022 i 2023 ha estat molt inferior a la mitjana, coincidint amb els tres anys més càlids a escala planetària en mil·lennis. La probabilitat d’encadenar tres anys seguits amb una precipitació inferior a la meitat de la mitjana és, estadísticament, molt petita. Estem, per tant, en una situació excepcional, de la qual alguns científics es pregunten si és causat per una acceleració del canvi climàtic.

Donada la importància, transcendència científica, social, i ambiental, el següent article recull algunes idees clau sobre aquesta sequera.

1. Què és una sequera? Les sequeres són fenòmens naturals en tots els climes de la Terra, i també en el nostre mediterrani. Existeixen tres tipus de sequera: la meteorològica, la hidrològica i l’agrícola/forestal. La primera és un període llarg de precipitacions molt per sota de la mitjana. Acostuma a precedir a la sequera hidrològica, que és aquella en què els reservoris d’aigua (llacs, llacunes, estanys, aqüífers, embassaments...) disminueixen de manera significativa, de manera que la disponibilitat d’aigua es veu reduïda d’una forma que posa en perill la supervivència d’espècies animals i vegetals, i les activitats socials i industrials dels humans. La sequera agrícola/forestal acostuma a ser una conseqüència de la hidrològica, però també per una falta de precipitacions o una pèrdua de la capacitat del sòl per emmagatzemar l’aigua degut a l’erosió. Aleshores la vegetació (agrícola, forestal) s’asseca.

                            Precipitació anual recollida al pluviòmetre de la plaça Diversitat,
                                al barri de Sales, entre 2003 i 2023. És de destacar els tres darrers anys.

Una sequera meteorològica no necessàriament ha d’implicar-ne una d’hidrològica. Una hidrològica pot ser independent de la meteorològica. El gran problema és quan coincideixen totes tres, com és l’escenari actual. Estem, per tant, en una sequera meteorològica, hidrològica i agrícola/forestal.

2. Com sabem que aquesta sequera és excepcional? L’anàlisi dels registres eclesiàstics i notarials en la recerca de dades climàtiques del passat és una branca d’estudi que ha portat a la reconstrucció de les sequeres a Catalunya en els darrers 1.000 anys. El resultat d’aquests estudis han permès identificar quatre sequeres més greus que l’actual des de 1520. Aquesta que estem patint ara seria la cinquena més intensa que hem viscut des de 1520, i la de més intensitat i durada des de fa 200 anys.

3. Per què es produeixen les sequeres? Molts cicles climàtics encara no es coneixen del tot. Per exemple, els anys en què el fenomen d’El Niño és més intens del normal està relacionat amb sequeres en alguns llocs del planeta (teleconnexions climàtiques). D’altres sequeres, no tenen una explicació clara de per què apareixen. Però el que sí que se sap és que responen a un canvi de patró atmosfèric, originat per alguna pertorbació en el sistema atmosfèric (canvi de la intensitat i posició del corrent en jet, de la posició de les borrasques i anticiclons de la circulació general de l’atmosfera...).

4. Per què la sequera actual no és com les anteriors? Sí que és com les anteriors, però cal que ens remuntem com a mínim 200 anys. Si posem la mirada en el segle XX i XXI, sí que aquesta sequera té un comportament diferent. Segons els investigadors, no és pot explicar si no és assumint l’alteració de l’atmosfera degut al canvi climàtic. A mesura que l’atmosfera es vagi escalfant més i més, les sequeres en determinades regions del planeta es faran més freqüents, llargues i intenses. I una de les àrees de major impacte és la nostra, la zona de la Mediterrània occidental. Hi ha consens científic que aquesta sequera és un senyal del canvi climàtic.

5. Quan s’acabarà aquesta sequera? No es pot saber. El que sí que sabem, però, és que al nostre clima les sequeres s’han acabat històricament a la primavera o a la tardor, amb llevantades i depressions mediterrànies. Així que si aquesta primavera no precipita 500 mm, fins a la tardor no hi podem comptar per acabar la sequera. Per altra banda, l’estudi de les sequeres dels darrers 1.000 anys ens fan veure que hi hagut una trentena de sequeres similars a l’actual, algunes de les quals han tingut una durada de fins a 15 anys.

6. És l’aigua dessalada i la regenerada una solució de futur? A diferència del que passava en les societats antigues, quan s’acabava la sequera ja ningú més hi pensava, es relaxaven les restriccions i no hi havia cap planificació. La sequera del 2008 va servir per planificar les properes, com aquesta. Segurament de forma insuficient, i aquesta ens ha fet veure que probablement l’era de l’aigua embassada a les conques internes ha finalitzat, i cal una altra manera de gestionar els recursos hídrics al nostre entorn mediterrani. L’obtenció d’aigua dessalada és una solució, però d’elevat cost ambiental i energètic. L’aigua regenerada, tot i que també té un cost econòmic i ambiental, sembla ser també una solució. Però aquestes solucions han d’anar acompanyades d’una major eficiència en l’ús de l’aigua, en tots els àmbits, des del ramader o agrícola, industrial, i el domèstic.

Jordi Mazon