Objecció burocràtica

No fa gaire l’Ajuntament de Viladecans, a través de l’ateneu Pablo Picasso, ens ha reclamat, a aquesta revista, que ens poséssim al dia en temes de documentació. Els que formeu part d’entitats prou que ho sabeu: el pressupost de cada any, projectes, composició de la junta, etc. Les dades del registre, vaja.

Nosaltres ja fa uns quants anys que ens hem tornar mandrosos en aquest sentit. En realitat més que mandrosos ens sentim molt i molt incòmodes amb la nova burocràcia digital que per part de les administracions públiques a poc a poc va envaint la vida de les entitats. Per això, hem respost amb aquesta carta.

Benvolguts, benvolgudes.

Moltes gràcies per la vostra atenció i perdoneu el retard a respondre. És que volíem parlar-ne amb la resta de membres de la nostra entitat. I aquesta és la nostra resposta.

De fet entenem molt bé que l’Ajuntament vulgui saber l’estat de les entitats. Respon a una inquietud que compartim i durant uns quants anys hem anat funcionant així... fins que ens hem encallat. En part per mandra, ho reconeixem. En part perquè el fet que avui tota relació de les administracions públiques amb les entitats hagi de ser forçosament digital no ens sembla gaire oportú. O, més clarament, ens sembla un abús. Som conscients que no és una decisió de l’Ajuntament de Viladecans, sinó que respon a d’altres mecanismes. Però ja costa prou, com sabeu, trobar relleu a les juntes directives i trobar persones que vulguin dedicar temps i esforç a la bona gestió de les entitats, com perquè a sobre hagin de tenir unes habilitats informàtiques que no són a l’abast de tothom i que en realitat creen ciutadans de primera i de segona i unes quantes disfuncions.

Per part vostra sempre hem rebut molt bon suport tècnic quan hem necessitat formació, un ajut o hem fet una consulta. I us ho agraïm infinitament.

Ens agrada molt participar, si podem, en les activitats formatives i col·laborar amb altres entitats. La veritat és que la nostra pròpia activitat no té gaires canvis: som un equip petit, un consell de redacció, amb poca renovació, els membres del qual consten sempre en la portada de la revista. Després tenim un bon nombre de col·laboradors, que no són socis de l’entitat, com tampoc no ho són els centenars de subscriptors. No aconseguim recordar ni qui és el president o presidenta. Jo sé que en soc la secretària. No tenim pressupost ni solem demanar subvencions (ho hem fet alguna vegada). No volem tenir compte en cap banc, perquè ens hem trobat que se’ns han menjat els estalvis i les subvencions. Quan tenim alguna despesa (en tenim molt poques i encara esporàdiques), l’afrontem entre tots, a parts iguals. I la nostra finalitat és que cada mes surti la revista, cosa que hem fet ininterrompudament des de fa ja divuit anys. Ho podeu comprovar aquí, al repositori de la Biblioteca de Catalunya.

Doncs res més. Confiem que aquesta informació servirà per actualitzar les nostres dades... Nosaltres ens ho prenem com una forma -discreta- d’objecció burocràtica.

Gràcies per tot!

 Mercè Solé