Més enllà de promeses, reptes ingents

A Viladecans tenim un equip de govern (majoria absoluta del PSC amb suport de Comuns) que gestiona per inèrcia, fins a tal punt que som una de les poques ciutats que segueix sense pla contra la sequera malgrat fa dos anys que és necessari i nosaltres els hi hem reclamat. Fa un any que tenim l’única biblioteca de la ciutat tancada -les obres havien de durar només uns mesos- i al damunt, per tercera campanya electoral consecutiva, veurem com prometen la construcció d’una segona biblioteca. Per posar només dos exemples.

Som una ciutat amb un munt de reptes pendents, d’incompliments reiterats i de col·lectius oblidats. On està la tan promesa i publicitada transició energètica del Vilawatt? I la millora del sistema de neteja i recollida de residus? I la cura dels barris ja existents, farcits de mancances mentre els veïns i veïnes veuen com s’esmercen tots els esforços en la construcció permanent de nous barris?

On estan els cinemes, la reforma del conjunt arquitectònic dels Jardins de Magdalena Modolell i de la Torre Modolell, o la pista d’atletisme? On estan les mesures perquè la nostra gent jove pugui viure i gaudir a la seva ciutat? I les iniciatives pensades per als més grans de la ciutat per tal que tinguin una vellesa activa? I les polítiques que permetin una ciutat cohesionada on tothom formi part del teixit associatiu?

Entre aquests col·lectius oblidats també trobem les persones dependents. Des d’Esquerra Republicana creiem que hi ha molt camí a recórrer pel que fa a les persones amb diversitat funcional. Per això vam proposar reservar una parcel·la del futur projecte urbanístic ubicat en terrenys de la fàbrica Roca per construir una residència tutelada i centre de dia. Però també cal impulsar iniciatives que visualitzin la inserció laboral d’aquestes persones, que vinculin la seva activitat a la quotidianitat de la ciutat, com en altres municipis, amb mesures com el repartiment de menjar del mercat a les llars, la reutilització de bosses de cartró pintades per utilitzar-les als mercats municipals o la recollida de fruita dels arbres urbans per fer melmelades.

Pel que fa a la gent gran amb manca d’autonomia personal, cal seguir treballant de la mà de la Generalitat de Catalunya per incrementar les places residencials i sociosanitàries del municipi, però que estiguin en equipaments diferenciats, per millorar el servei i la seva especialització.

Ara bé, si calen places residencials i tutelades, també calen actuacions integrals pel que fa a l’habitatge. Mentre continua essent impossible conèixer el nombre real d’habitatges buits a la ciutat per la manca de transparència dels socialistes i l’única política municipal en aquest àmbit és construir un barri nou, hi ha poblacions amb governs republicans, com Caldes de Montbui, que ha construït un edifici amb contenidors de mercaderies per tal que gent jove pugui disposar d’un primer habitatge amb lloguer assequible i durant un termini de temps limitat. Fa mesos vam presentar una moció amb diverses mesures en aquesta línia innovadora, com la masoveria urbana, i l’alcalde se’n va riure. Una mostra més de la seva manca d’empatia. Mentrestant, gent gran de la ciutat ha hagut de marxar a promoure un edifici comunitari (cohabitatge sènior) en un altre municipi perquè aquí resultava inviable.

I per manca d’empatia de l’alcalde, la mostrada durant la crisi dels autobusos d’Avanza. Només s’ha mogut quan hi ha hagut mobilitzacions ciutadanes o de treballadors, i ara que s’acosten les eleccions municipals. Però la ciutadania recorda molt bé tot el temps que se li ha robat per la ineficiència d’un servei precari i amb una flota d’autobusos tercermundista. I els treballadors i treballadores encara segueixen lluitant per les seves condicions laborals.

La nostra proposta és clara, seguir lluitant per tal de desdoblar les vies a Viladecans i que així s’aturin tots els trens de Rodalies, solucionar la crisi dels autobusos d’Avanza (pressionar per a la cancel·lació del contracte de concessió, si calgués, per incompliment de contracte), i estudiar quines altres mesures serien viables i necessàries per millorar el sistema de transport públic de la ciutat, com minibusos en barris com l’Alba-rosa, o la possible arribada del metro o el tramvia a Viladecans.

Bàrbara Lligadas

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Algunes de les nostres propostes

Com a Junts per Viladecans – Compromís Municipal us presentarem algunes de les nostres propostes que responen als temes indicats per Viladecans Punt de Trobada.

En parlar de polítiques d’habitatge no podem obviar la relació recíproca on s’apliquen: el barri, encreuament de lloc i sentiment de pertinença. Creiem en els barris i en potenciar les sinergies de la gent que hi viu. En aquest sentit, volem recordar que ara toca l’atenció cap al barri antic de Viladecans que ha estat molt deixat de banda en l’activitat dels consecutius governs municipals. Conservar l’estructura del nucli antic és part important de la personalitat diferenciada de Viladecans i ha de continuar essent-ho.

Creiem, també, que s’ha de refredar el procés expansiu en política d’habitatges que han seguit els governs municipals i evitar que la competència que es crea pel sòl comporti un augment excessiu del seu preu. Projectes immobiliaris prop del Poblat Roca han posat en alerta, correctament, els veïns del barri.

En matèria d’habitatge la nostra política es dirigirà també a:

-     Promocionar l’habitatge social de lloguer facilitant l’accés i la reserva d’habitatge per a gent jove i gent gran, sobretot en les zones de nova edificació, establint convenis d’ús d’habitatges i plantejant, també, models de cohabitació a través de l’Oficina Local d’Habitatge.

-   Actualitzar el registre de pisos buits per facilitar la gestió de la seva ocupació. Volem facilitar la reconversió d’usos de locals buits, sense possibilitats d’esdevenir locals comercials, a pisos de lloguer (en preferència per gent amb poca mobilitat i risc d’exclusió social).

-     Promocionar la instal·lació de plaques solars en edificis multifamiliars.

Serem bel·ligerants amb les ocupacions delinqüencials d’habitatges que no pertanyin a grans tenidors o que creïn malestar als veïns.

Volem tenir un constant diàleg amb les entitats del tercer sector de Viladecans sense paternalismes i per fer front a problemàtiques d’habitatge i de dependència social tant per a gent jove com de la tercera edat.

Estarem al costat de la gent amb solituds no volgudes i també de les seves famílies. En aquest sentit, definirem:

-    Plans d’acompanyament i seguiment, en concordança amb els serveis sanitaris, per a tots els ciutadans i ciutadanes amb patologies agudes o rares.

-   Dotar i exigir més accessibilitat als recursos sanitaris i d’assistència revisant polítiques de copagament dels serveis.

-  Proposar més formació de cuidadors i crear una borsa de treball per millorar l’assistència i/o companyia de la gent gran.

-   Crear serveis de menjador, a preus accessibles, per la gent gran que no pot cuinar.

Exigirem el compliment del PAM on es faci referència a barreres arquitectòniques municipals per a persones amb diversitat funcional, definint un urbanisme i vialitat on es respecti la mobilitat reduïda de les persones.

Quant al tercer apartat, el transport públic, la nostra política serà sempre responsabilitzar-nos pel seu correcte funcionament encara que el servei segueixi una gestió d’altres administracions. En aquest sentit, seguirem les previsions de la licitació que es van aprovar en el servei d’Avanza per redreçar-la cap a la qualitat de servei esperada. Una mala gestió en el canvi de titularitat d’aquesta licitació (denunciada per nosaltres el febrer del 2022) ha comportat un servei deficient i, posteriorment, un problema laboral que repercuteix també en la ciutadania.

Proposarem també:

-   El Metro del Delta (metro lleuger o tramvia) com a alternativa complementària de l’autobús.

-  Demanar a RENFE que el baixador passi a ser estació i exigir a Foment que es facin les obres necessàries perquè s’aturin tots els trens.

-   Establir la gratuïtat diària del servei d’autobús a la platja durant la temporada de bany.

Ciutadanes i ciutadans de Viladecans, gràcies per llegir-nos.

Tomás Caroz

Junts per Viladecans

Viure a Viladecans és tenir més oportunitats

L’habitatge, l’atenció a la dependència i el transport públic són estratègics per a l’Ajuntament que treballa amb intensitat des de fa anys, independentment de l’àmbit de les seves competències. En el proper mandat ens centrarem en continuar aplicant polítiques innovadores i cercant el suport d’altres administracions. Aquestes polítiques ens estan permetent fer de Viladecans una ciutat moderna i igualitària, com ho demostra que siguem la ciutat amb menor desigualtat d’Espanya.

L’accés a l’habitatge: una prioritat per a la cohesió social

La Viladecans del present és el resultat d’una planificació urbanística que l’ha transformat en una ciutat amable, accessible i inclusiva. Així, estem desenvolupant el barri de Llevant que dota d’equipaments i zones verdes a tota la ciutat, habitatge i millora la mobilitat. El 50% dels pisos seran de protecció oficial i més del 20% en règim de lloguer. A més, 500 estan promoguts per cooperatives, que suposa la possibilitat d’adquirir habitatges més barats que en el mercat lliure.

Creiem fermament que l’accés a l’habitatge és una prioritat per a la cohesió social. Aprovarem el nou Pla Local d’Habitatge 2030, que definirà les actuacions perquè la ciutadania pugui gaudir d’habitatge digne i assequible, sobretot joves i persones amb necessitats especials. Reforçarem l’Oficina Local d’Habitatge, potenciarem la Borsa de Mediació per al Lloguer Social i ampliarem el programa Pis Compartit, totes elles accions adreçades a facilitar l’adquisició d’habitatge assequible per als veïns i veïnes.

“Viladecans em cuida”: les persones al centre de les polítiques socials

Viladecans és una ciutat que té cura de les persones, i especialment, aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat o dependència. Els plans de reactivació local van ajudar a que la gent gran i les famílies i empreses que pitjor ho estaven passant arran de la pandèmia, es convertissin en prioritàries. Va ser quan vam posar en marxa el programa “Viladecans em cuida”, el Pla Local d’Acció Comunitària Inclusiva. Un model d’intervenció social innovador en què s’incorpora el vessant comunitari com a estratègia, barri a barri, sense deixar ningú enrere. 

Continuarem activant noves eines per a la millora de la salut social, comunitària, emocional i mental. Crearem, per exemple, un servei d’acompanyament per a la Gent Gran per a la realització de tràmits digitals, incrementarem la teleassistència i habilitarem espais segurs per a aquest col·lectiu i persones amb diversitat funcional en totes les activitats del municipi. 

Transport públic: solució als problemes de la mobilitat

Tant a Viladecans com a la resta de municipis del Delta, el transport públic es troba en un moment de transformació que assenyala un futur millor. Una acció important és la reforma integral de la C-245, inclòs un carril bus per a una nova línia de gran capacitat i l’increment de freqüència.

Pel que fa als autobusos metropolitans, l’AMB acabarà de culminar la substitució dels busos per elèctrics o híbrids així com incrementar el nombre de línies. 

Respecte al ferrocarril, seguirem treballant perquè el ministeri continuï amb els treballs engegats de reforma de l’estació i la Generalitat amb l’ampliació de les freqüències de trens amb aturada a la ciutat. També està en marxa, en el marc del nou Pla de Rodalies, la construcció d’una nova línia soterrada que unirà Cornellà amb Castelldefels pel centre dels nuclis urbans.

Els autobusos municipals seran tots elèctrics i recuperarem la línia V3 (que uneixi els nous punts d’interès de la ciutat i els equipaments) i la V4, que porta a la platja cada estiu, tindrà major freqüència de pas i dies de funcionament.

Finalment, completarem la xarxa ciclable interna de carrils bici i ciclocarrers, així com el bici bus a les escoles, amb l’objectiu de continuar impulsant la mobilitat sostenible.

Carles Ruiz

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

Per Viladecans

D’aquí un mes i mig tenim les eleccions municipals. Es tracta de pensar què em sembla a mi millor per Viladecans, i valorar quin partit considero que millor pot dur-ho a terme. I votar en funció d’aquest criteri.

Els lectors del Viladecans Punt de Trobada, i també els qui en formem el consell de redacció, votarem, sens dubte, partits diferents, perquè a l’hora d’establir quines són les coses més convenients per a la ciutat i quina credibilitat ens mereix, a l’hora de dur-les a terme, cada un dels partits que es presenten, les nostres perspectives són diferents. Això és, de fet, la democràcia: buscar el més convenient per a tots a partir de les diferents mirades que cada u tenim sobre les coses. El que cal, això sí, és fer l’esforç de pensar-hi una mica.

Des d’aquesta revista, com fem cada cop que hi ha eleccions, donem la paraula als partits perquè ens diguin alguna cosa del que proposen. Habitualment ho fem simplement demanant-los que escriguin allò que considerin més oportú. Aquesta vegada, però, hem cregut que fora bo demanar-los que ens parlin de les seves propostes entorn de tres temes concrets: l’habitatge, l’atenció a la dependència i el transport públic. Els hem dit que ho podien fer parlant tema per tema o bé fer un article englobant tots tres temes.

I això és el que trobareu a les properes pàgines. Ens han respost cinc dels partits a qui ho hem demanat i aquí publiquem els seus escrits col·locats segons l’ordre en què els hem rebut. Esperem que us puguin ser útils a l’hora de reflexionar el vostre vot.

Paella de Festa Major

Durant uns anys, com un acte més de la Festa Major, es feia un paella popular en la qual participaven veïns i veïnes. Aquestes imatges són de l’any 1982, quan es va fer una gran paella en mig d’un paisatge desconegut avui dia com era els camps que rodejaven la Torre Roja. 

Jaume Muns

Repicatalons (Emberiza schoeniclus) Espai Natural Remolar-Filipines, 8 de novembre de 2014

Estat de conservació a Catalunya: En perill. Ocell hivernant. Té un plomatge dominat pels tons marrons i castanys al dors i blanquinosos amb algunes llistes al ventre. Durant l’època de reproducció el mascle té el cap i el coll de color negre, en contrast amb el color blanc de la part posterior del coll i les bigoteres. Acostumen a moure’s entre el canyís, encara que sol desplaçar-se a camps erms per alimentar-se de llavors. La pèrdua de canyissars adequats i la dessecació de zones humides representen la major amenaça per a l’espècie.

Eio Ramon

Recomanacions Biblioteca de Viladecans

 

La fi de la novel·la d’amor

Vivian Gornick

Barcelona: L’Altra Editorial, novembre del 2022

Gornick exhibeix la mateixa intel·ligència, honestedat i profunditat d’ànima de les seves memòries a l’hora d’analitzar el sentit de l’amor i el matrimoni com a temes literaris del segle XX. Examina l’obra i la vida de diversos autors que admira –Grace Paley, Willa Cather, Jean Rhys, George Meredith o Jane Smiley, entre d’altres– i conclou que l’amor, la plenitud sexual i el matrimoni estan exhaurits com a expressions metafòriques de l’èxit i la felicitat. Com ja és habitual en la seva obra crítica, Gornick construeix i defensa els seus arguments amb un equilibri entre coneixement objectiu i experiència subjectiva i estableix, en aquests onze assajos, que la preocupació moderna real, per a la majoria d’escriptors i de lectors, és el drama de la por i la ira en relació amb l’experiència amorosa. La fi de la novel·la d’amor és una col·lecció d’assajos profundament original d’una de les escriptores i lectores contemporànies més lúcides del panorama internacional, que ens convida a reflexions que van molt més enllà de la literatura.

Alice Guy

Catel

Barcelona: Editorial Finestres, 2022

El 1895, a Lió, els germans Lumière inventen el cinematògraf. Un any més tard, a París, Alice Guy filma la seva primera pel·lícula. Té 23 anys. Valenta i independent, testimoni privilegiat del naixement del món modern, Alice Guy és la primera cineasta de la història del setè art. Des de principis del segle XX, a la vegada directora, guionista i productora, la jove transforma l’oficina fotogràfica de Léon Gaumont en una gran empresa de producció cinematogràfica. Quan, el 1901, travessa l’Atlàntic per conquerir Amèrica, Alice s’imposa creant la seva pròpia empresa i construint els seus estudis. Entre 1897 i 1922, als Buttes-Chaumont a Fort Lee, dirigirà centenars de pel·lícules. Crònica d’un art en plena eclosió, la vida d’Alice Guy descobreix una heroïna oblidada d’un capítol major de la història del cinema.

 

Al revés

Florence Hinckel

Barcelona: Cruïlla, 2022

En el món de Lea i el seu germà Tom, els carrers i escoles porten noms de dones il·lustres, i són els homes els qui crien als seus fills i filles. Mai hi ha hagut un president de Govern home, encara que ja va havent-hi alguns ministres; no és gens estrany, perquè, al cap i a la fi, els homes són els qui més s’ocupen de la casa i els infants, i això fa que els quedi menys temps. Que per què s’ocupen ells dels infants? Doncs perquè és la cosa lògica: per a criar i netejar, tasques molt treballoses, fa falta força física. I, a més, és millor que les dones dediquin la seva capacitat d’anàlisi i estratègia als assumptes veritablement valuosos.Com? Que no és just? Perquè la veritat és que així passa des de la nit dels temps; és el normal. Però, un dia, la protagonista es posa a pensar i escriure sobre això. I s’adona que les coses podrien -i haurien de- ser d’una altra manera. I és que a vegades, per veure les coses clares, s’han de mirar el revés. Un llibre per a infants i joves crítics d’entre 10 i 12 anys.

Per un març feminista

La Biblioteca de Viladecans està compromesa amb el feminisme i, per aquest motiu, des de fa anys ha augmentat el fons de literatura amb perspectiva de gènere, es programen activitats de sensibilització i fa dos anys es va crear el Club de Lectura Feminista. Aquestes propostes, que es fan durant tot l’any, tenen el seu moment destacat al mes de març amb la celebració del Dia Internacional de les Dones. Una data reivindicativa i de lluita que serveix per exigir igualtat real i, des de la Biblioteca, per mostrar la importància d’informar-se a través dels llibres i la cultura com a eines per canviar el món.

Aquest any, des de la ubicació temporal de l’Institut Josep Mestres i Busquets hi ha previstes diverses iniciatives. Durant tota la setmana, a la taula central de la sala s’exposaran les últimes novetats sobre assaig i teoria feminista, novel·la amb perspectiva de gènere i còmics, contes i àlbums il·lustrats amb la mateixa temàtica. Les obres creades per dones i sobre contingut feminista inundaran la biblioteca perquè puguin ser consultades i agafades en préstec. Els exemplars sobre aquesta temàtica estan identificats amb un logo amb el símbol feminista que els diferencia de la resta de llibres.

Per altra banda, l’alumnat de 1r i 2n de Batxillerat de l’Institut Mestres participarà en un taller sobre feminisme impartit per personal de la Biblioteca. La proposta és mostrar als joves les novetats sobre aquesta temàtica i reflexionar i dialogar sobre feminisme, realitat social, igualtat i la importància dels llibres per trobar informació més precisa, més crítica, més extensa i, fins i tot, més contrastada. Al taller també s’analitzaran les polèmiques que envolten al moviment i es debatrà sobre la necessitat de poder accedir a la cultura com a mitjà per trobar informació segura.

També, i dins de la programació de les activitats per a l’Èxit Educatiu coordinat des del departament d’Educació de l’Ajuntament de Viladecans, la Biblioteca desenvoluparà l’activitat Trenquem Estereotips a aquelles escoles que l’han demanada. La proposta està adreçada a infants de 5è i 6è de Primària. Durant la sessió es treballarà el conte Una catàstrofe afortunada d’Adela Turin, que planteja dubtes i preguntes per comentar i reflexionar entre els infants de 10 i 11 anys. Aquesta iniciativa, que es podrà demanar a partir de l’estiu per al curs 23-24, genera una reflexió conjunta entre l’alumnat per arribar a conclusions que busquen un canvi social lliure de masclismes.

El Club de Lectura Feminista, a la sessió del 22 de març, llegirà i comentarà el llibre El hombre prehistòrico es también una mujer, de Marylène Patou-Mathis. Un assaig reivindicatiu que descriu com la prehistòria ha estat transmesa basant-se en errònies idees sobre el gènere, prejudicis sexistes que formen part de la cultura patriarcal basada en l’androcentrisme. 

Xerrades "Jo no llenço"

 El Pacte de Viladecans pel Clima s’adreça a veïnes i veïns aficionades a la cuina per reduir el malbaratament alimentari.

Durant els mesos de març i abril tindran lloc aquestes xerrades per intercanviar coneixements i fer pinya entre les persones interessades a Viladecans.

La xerrada, dinamitzada per un educador i cuiner de la Fundació Espigoladors, constarà de dues parts; una primera per contextualitzar la problemàtica a nivell global i de Catalunya i una segona per concretar bones pràctiques d’ús per a diferents aliments frescos, tant a l’hora de configurar els menús, com a l’hora de de comprar, de conservar els productes, de cuinar, etc. 

Al món es malbarata la tercera part dels aliments produïts per al consum humà, sobretot als països industrialitzats. Es tracta d’una xacra social que, a més a més, té importants efectes sobre la salut del planeta, ja que l’alimentació humana emet el 30% dels gasos d’efecte hivernacle, consumeix el 70% de l’aigua dolça i és la principal responsable de la destrucció d’hàbitats i de la fertilitat de sòls. Segons l’estudi “Food Wastage Footprint” (FAO, 2013), el 8% dels gasos d’efecte hivernacle provenen del malbaratament alimentari, per tant, reduir-lo seria una acció molt efectiva per mantenir l’escalfament global per sota dels dos graus. Enfront d’aquest repte, s’ofereix apropar aquesta problemàtica a la ciutadania des del plaer d’aprendre en grup. 

Les conclusions resultants de les xerrades serviran de base per produir materials de difusió amb l’objectiu de de fer arribar les bones pràctiques a tota la població. En paral·lel, el Pacte també està treballant amb els comerços d’alimentació, tant per recollir bones pràctiques, com perquè hi col·laborin fent-ne difusió entre la seva clientela.

La mateixa xerrada tindrà lloc en cinc dies i indrets diferents per tal de facilitar la conciliació i que pugui participar-hi el màxim nombre de gent. Vine, participa-hi i endú-te’n una bossa de la compra serigrafiada amb la qual començar a visibilitzar el repte de l’aprofitament alimentari al carrer.

Pots consultar les dates i inscriure’t a l’apartat d’activitats del web del Pacte.

Oficina tècnica del Pacte de Viladecans pel Clima

Univers hipòcrita

 

Dia sí i dia no, pensa baixar d’un món que no acaba d’entendre o que li sembla fals, d’emocions i actituds només vàlides per a la galeria. Hi ha poca veritat en gairebé tot i en molts que l’envolten. Sent fastigueig de frases buides i intencions que s’expressen en veu alta però que ningú no es preocupa de realitzar. Les promeses se les emporta el vent: només romanen al cor i a la ment dels qui hi van creure. Ningú no està disposat a moure un dit per complir-ne cap que no interessi o no doni diners o fama.

Hi ha alguna cosa més que també li molesta i li provoca desitjos de viure en un univers paral·lel. Qui decideix quins temes són crucials i quins no? La fam al món, la manca de recursos econòmics de moltes persones sense llar, sense menjar, sense cap lloc on caure mortes, sense la compassió de ningú, són problemes que estan sempre de moda, però només per omplir-se la boca de grans paraules i pocs fets.

Està cansada d’hipocresia, de llocs comuns, de què està bé i què està malament segons el criteri general, segons els cànons establerts, encara no sap per qui. En aquests temps que no són per a la lírica, com un cicle que es repeteix sense fi, es fa difícil saber qui és lladre o honrat, o totes dues coses, qui diu veritats i qui només mentides, qui fa alguna cosa per convicció i solidaritat o qui ho fa veladament i per una recompensa.

La sinceritat, l’honestedat, no són plats que se serveixin cada dia. Sí entre amics, sí amb familiars que t’aprecien sense duplicitat —perquè no és la sang, sinó el suport que dones, el que fa l’afecte—, sí en companys de feina amb qui comparteixes objectius i de vegades també il·lusions. Avenir-se bé amb ells, facilitar-los la vida, compartir moments de celebració, i no només de gestions, redunda en bon ambient i tot sembla molt millor.

Sí, ser amable i somriure sembla fàcil. Però no ho és. Pintar-te un rostre amable cada dia abans de sortir de casa pot ser senzill si ho converteixes en la teva actitud davant del món. No som més que partícules minúscules al mig del caos, però podem ser més grans aconseguint el somriure dels altres. Respirar profund, mirar els ulls, escoltar, no reaccionar al moment i comptar fins a vint o més abans de respondre, ser sincers, de vegades encara que faci mal… Ella no vol aquest món, aquest univers on la hipocresia governa a plaer, aquest mal viure per les façanes i no pas els interiors, aquest quedar bé que no condueix més que a la solitud i l’avorriment.

El seu forat negre particular està devorant els bons sentiments, l’alegria. On anar quan la Terra segueix girant, flotant entre estrelles, i tu només ets un hoste més? Ella imagina petits prínceps ocupant aquest i altres planetes, buscant una altra forma més humana de viure i estar entre els altres, sense donar res per fet, sense jutjar, sense envejar, sense fer mal ni insultar… Com si fos possible canviar, com si res estigués perdut i poguéssim tornar a començar. En un altre univers no hipòcrita, en un altre món per estrenar.

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com

El ritme del silenci

És l’entrada a una exposició de Jaume Plensa: un teló que s’assembla a una cortina de dutxa, encara que s’aparta com les velles cortines de canonet, quan barraven el pas a les mosques. Aquelles que, en passar, feien so de maraques. Aquí no és el cas: hi ha tires de lletres majúscules, que semblen embalsamades en Letraset. Són lletres analfabetes que no formen paraules, que hi són per fer bonic i no per dir res, com les antigues hostesses de les carreres ciclistes. Són lletres incapaces de prendre la paraula.

Estèrils, sense llavor per arrelar i fer florir idees.

Al fons es pot veure un bust amb els ulls tancats i una mà que ens demana callar, La poesia del silencio és el títol de l’exposició. Podria ser el lema de l’anunci d’un perfum, perquè el nas té les fosses obertes de bat a bat, encara que les parpelles ceguen els ulls com una persiana baixada. Els malpensats podrien pensar que ens ensenya el secret per ser feliços: no miris, tanca els ulls i calla. Inspira i somia. I mentre, el primer terç del primer món navega orgullós el Titànic global, convençut de que els icebergs no existeixen, que són un invent de Greta Thunberg.

Jaume Plensa, premi nacional d’Arts plàstiques, té èxit mundial, especialment amb els seus bustos. Tenen una bellesa tranquil·la de rostres clàssics allargats. Sense una tara, intemporals, com deesses amb Photoshop. Sovint gegants. La mida de les seves escultures sí que importa, perquè li permet impactar en l’espai urbà, en la línia de l’horitzó. Ha aconseguit parlar als gratacels de Manhattan de tu a tu, amb un bust d’un blanc refulgent de 24 metres d’alçada que demana silenci, Water’s soul, des de l’altra banda del Hudson, pagat per un grup immobiliari. El seu és el triomf d’un art que podria decorar qualsevol ciutat o l’aparador d’una de les grans marques de luxe.

Seves són les recents reixes d’acer dels pòrtics del Liceu amb lletres de nou alfabets, dedicades a la diversitat. Al director del Gran Teatre se li va escapar que la reixa era una tanca per evitar que el pòrtic deixés de donar sostre als sensesostre. En aquest cas la poesia del silenci i la diversitat ha donat pas a la prosa de la realitat.

Text: José Luís Atienza

Foto: Jaume Muns

Monbús, un malson

                                    

En el número 169 d’aquesta revista, ja es va publicar un article que denunciava les pèssimes condicions del servei de transport adaptat que presta l’empresa Monbús per acompanyar els usuaris del centre ocupacional Caviga. Un servei obtingut prèvia licitació –com el d’Avanza– però que incompleix repetidament les condicions inicials.

Les queixes que ens arriben a l’Associació de Familiars del Centre han motivat que periòdicament ens reunim representants de l’empresa, del consell comarcal i dels tres ajuntaments afectats (Castelldefels, Gavà i Viladecans). En el requadre adjunt trobareu les nostres reivindicacions inicials.

Hem passat unes setmanes amb una certa esperança perquè els autocars més deficients es van canviar, amb la promesa de posar-ne de nous, i amb una certa estabilitat en la contractació de monitores.

Però hi tornem a ser. Tornem a patir retards importants (¿com pot ser que els nois surtin a les 5 de la tarda de Caviga i arribin a Castelldefels a les 19,30 com ha passat algun dia?), inestabilitat laboral (xofers nous que desconeixen les rutes –i es perden– o no saben fer funcionar les rampes), autocars en males condicions (cinturons de seguretat trencats, obstacles que dificulten la mobilitat…).

Només queda l’esperança que se’ls obri un expedient i que no es renovi la licitació. Amb el risc, és clar, que, com sol passar amb les grans corporacions, es tornin a presentar els mateixos amb nom diferent. No seria la primera vegada.

Al darrere d’això s’hi pot reconèixer un sistema de licitació que valora les condicions econòmiques molt per damunt de la qualitat del servei. A banda de l’ús d’autobusos que mereixerien ser retirats, qui realment finança el baix cost del servei no és pas l’empresa, sinó els treballadors. Estic segura que si tinguessin condicions laborals dignes no assistiríem a aquest continu canvi de personal. Està clar, a més, que no reben la formació adequada, tant per a la seva tasca bàsica com per al tracte amb persones amb discapacitat, població vulnerable que requereix una atenció especialitzada.

Les reivindicacions bàsiques

1.       Que els autocars tinguin les condicions necessàries per fer correctament el seu servei sense contínues avaries. Hem vist de tot i reiteradament, i hem vist també com algunes incidències duraven dies i no es corregien: caiguda del sostre, problemes amb les marxes, amb la suspensió, amb les rampes...

2.       Que els autocars arribin puntualment al primer punt de recollida d’usuaris. Si fan serveis anteriors no és motiu perquè arribin tard. Molts familiars dels nostres usuaris treballen, i arriben tard sistemàticament. Tampoc no és bo ni educatiu que els usuaris arribin mitja hora, una hora o fins i tot dues tard al taller o a casa.

3.       Que els autocars estiguin autènticament adaptats: Que les rampes siguin adequades (i no a trenta centímetres de terra), que puguin desplegar-se plenament en la seva ruta (hi ha carrers massa estrets i no s’arriben a obrir del tot) i que el personal que condueix i acompanya els usuaris de Caviga sàpiga com funcionen.

4.       Que el pas interior dels autocars estigui lliure d’obstacles que dificulten la mobilitat a uns usuaris que ja de per si tenen problemes per moure’s. Cal vetllar perquè si cal desallotjar amb urgència l’autocar no hi hagi res que ho impedeixi.

5.       Que els xofers coneguin prèviament la ruta que han de fer. Entenem que poden haver-hi canvis i imprevistos, però no pot ser que l’autocar es passi parades o es perdi per no haver preparat la ruta prèviament.

6.       Que les monitores rebin formació adequada per saber quina feina han de fer: que estiguin al cas de què passa amb els nois i noies que porten i de com han d’actuar en cas d’emergència de qualsevol mena. Els canvis sobtats incideixen molt negativament en els nois i noies, i estem segurs que per a les monitores també és un patiment no saber a què s’enfronten.

7.       Que s’estableixi un canal de comunicació de l’empresa (i no dels treballadors) que avisi de les incidències i un portaveu de l’empresa. 

Mercè Solé

Carnestoltes 2023

                              

El passat 18 de febrer, entitats, AFA, AMPA i grups d’amics de Viladecans vam tornar a omplir els carrers de colors, plomes i purpurina.

Aquesta rua es va agafar amb moltes ganes i forces acumulades, ja que ha estat la tornada sense restriccions a la disbauxa col·lectiva.

És increïble com any rere any, ens superem en participació i originalitat. Aquesta rua és de les activitats que més persones mobilitzen a Viladecans. Aquest any hi han participat 2.100 persones repartides en 24 carrosses d’entitats diverses i set grups d’amics. El nivell de tots els participants ha estat molt alt.

Sempre reconeixeré i aplaudiré la feinada que fan les entitats i famílies en aquesta festa. I ho faré amb la legitimitat de saber de què parlo perquè, personalment, fa dotze anys que participo activament en l’organització de la comparsa del col·legi dels meus fills i visc any rere any activament aquesta festa.

I perdoneu-me si soc reiterativa en el meu relat, ja que llegeixo l’article que vaig fer l’any passat per aquestes dates, i en grans trets es podria dir el mateix sobre l’esforç de la ciutadania en participar i fer gran la festa. Aquest pensament, de tornar a dir el mateix, ha fet que lliuri aquest article en el temps de descompte, perquè no m’agrada repetir-me.

I precisament llegint-me, he pensat que potser em sap greu que sempre estiguem en el mateix punt. Enteneu-me, no parlo en termes estrictes de creativitat. Parlo en termes estrictes de reconèixer l’esforç de la ciutadania, en fer gran la rua de Viladecans, i de com aquesta expertesa no s’extrapola a altres esdeveniments. Tots ho reconeixem i a tots ens sembla increïble que famílies senceres dediquin hores, dies i mesos en lluir una disfressa durant 3 hores un dissabte a la tarda. Jo, sent part del grup motor que organitza a la resta, soc incapaç de quantificar en dies el temps dedicat de tots els membres de la meva família.

Com és possible que una rua com aquesta on la ciutadania amb el seu pressupost mínim i el “premi” de 600 € per participar amb carrossa o 450 si participes només com a comparsa, i una dedicació no exclusiva a l’esdeveniment, siguem capaços de crear aquest espectacle als carrers de la nostra ciutat, i la cavalcada de Reis amb un pressupost municipal de 50.000 € sigui una de les representacions més criticades de la ciutat?

Aquesta reflexió és compartida. Aquests comentaris els he rebut per diferents vies i crec que, tot i que pot semblar oportunista, calia posar-ho de manifest en aquest article.

I com que quan una cosa es fa bé, també cal explicar-ho, aquest any hem aconseguit que finalment es canviés el concepte de participació de subvenció a premi. Aquí sí que per fi ens han escoltat. Perquè per a moltes entitats era molt difícil justificar el doble de despesa que t’exigeixen en justificar la subvenció. No tenia cap sentit optar a un premi de reciclatge havent de presentar factures pel doble de la subvenció.

Cal transformar moltes coses a Viladecans. I per fer-ho ens cal l’aportació del criteri creatiu i el talent local, de la intel·ligència col·lectiva. Aposto per una cavalcada dels Reis d’Orient que sumi aquesta creativitat i aquest talent.

Natàlia Morant i Garrido

Fotografies: Jaume Muns